Ha costat dècades i molts sacrificis, però a la fi s’ha aconseguit: la coalició Pacto Histórico, liderada per l’exgueriller Gustavo Petro i l’afroactivista Francia Màrquez, ha guanyat les eleccions a Colòmbia, on mai no havia guanyat l’esquerra.  La violència ha estat durant dècades l’eina que els poders fàctics, terratinents i narcotraficants, amb el suport actiu dels Estats Units (encara amb una gran presència militar al país) han fet servir per mantenir a retxa les esquerres i els moviments socials, fins que la cosa ha estat imparable. Hem de tenir en compte que Colòmbia és el país d’Amèrica amb major biodiversitat i amb recursos naturals més abundants.

Ni tan sols el candidat populista de darrera hora, l”enginyer” Rodolfo Hernández, un polèmic empresari ultraconservador, ha permès salvar els mobles a unes dretes que han boicotejat fins i tot el procés de pau que el president conservador Juan Manuel Santos havia iniciat fa uns anys. Es tracta, també, de les eleccions amb un nivell de participació -el 58%- a un país castigat per la por i els assassinats d’activistes, sindicalistes, i líders socials i comunitaris, en una clara invitació a la gent a “no fer política”.

Petro, economista i exguerriller, va ser batle de Bogotá el 2011, s’ha imposat a bona part del país, sobretot als departaments més pobres, com els del Pacífic o el Cauca, i a la capital del país. És ben significatiu que la vicepresidenta del país sigui per primera vegada una afrodescendent, Francia Márquez, feminista, ecologista i activista contra les empreses mineres que han explotat la seva regió.

No tardarem en veure titulars dels mitjans espanyols, amb enormes interessos econòmics al país, i que fins ara han pogut fer el que els hi ha donat la gana de la mà dels governs conservadors, acusant de mil coses els flamants guanyadors de les eleccions d’ahir. De moment, celebrem fraternalment amb el poble de Colòmbia aquests resultats històrics, que van configurant un mapa polític a Amèrica Llatina cada cop més escorat a l'esquerra, a diferència d’una Europa sense rumb ni projecte. Propera aturada: Lula a Brasil.