Grècia: subordinar-se als "mercats" té un preu
El resultat de les eleccions gregues celebrades ahir diumenge ha estat rotund: l’esquerra de Syriza ha perdut les eleccions, a vuit punts del partit de dretes liderat per Kiriakos Mitsotakis. Tot i que el resultat de Tsipras ha estat equivalent al de Pedro Sánchez i el PSOE a les darreres eleccions espanyoles, ab més d'un 30% dels vots, això no ha bastat perquè pugui formar govern, ja que els socialdemòcrates del PASOK només han obtingut el 8% dels vots, gairebé equiparats en representació amb l’extrema dreta de Solució Grega, els homònims de VOX.
Syriza ha estat castigada per l’aplicació dels memoràndums imposats per la troika i pels poders polítics i financers europeus, que han castigat les classes populars i han empobrit el país. Una imposició per la qual el propi president de la Comissió europea, Jean-Claude Junker, reconeixia fa unes setmanes, potser massa tard, que massa tard, que Europa no havia estat solidària amb Grècia. Ara, el país està «normalitzat» des del punt de vista dels paràmetres macroeconòmics imposats per la UE, però el cost social ha estat altíssim.
Un dels més crítics amb Tsipras ha estat el seu ex-ministre de finances, l’economista Yanus Varoufakis, que l’acusava de trair l’esperit del referèndum i d’haver-se subordinat als poders dels mercats, però allò cert és que Varoufakis tampoc no va aconseguir fer doblegar la troika, i el seu projecte presentat a les eleccions europees el maig no sols no va aconseguir representació, sinó que a Alemanya, per on es presentava l’economista, només va obtenir el 0,3% dels vots. Ara, Varoufakis ha entrat com a diputat al parlament grec, però de poc serveix.
Moltes han estat les crítiques a Tsipras en aquests anys, però en el seu moment, quan va plantejar un referèndum per canviar les regles del joc a Europa, i demanar al poble grec si s’havia de pagar el deute en els termes establerts per la troika, tots els líders de l’esquerra, des del PSOE a Podemos, es feien selfies amb ell. Més que fotografies, potser el que hauria hagut de menester Grècia són unes esquerres fortes, unides i amb un projecte comú per a Europa, alternatiu al de les dretes que fa anys que governen la UE i l’han dinamitada subordinant el projecte polític a la unió monetària i les polítiques austericides per fer-ho possible.
I tot i haver perdut el govern, el de Tsipras i Syriza és el millor resultat d’un partit d’esquerres no socialdemòcrata a unes eleccions estatals en tota la Unió Europea.