D’alguna manera ho havia anticipat la periodista i estudiosa del feixisme a Itàlia, Alba Sidera, al seu llibre ‘Feixisme Persistent’, on analitza les arrels d’un moviment que si bé s’ha transformat en un segle, segueix connectat al pitjor del que representava el dictador Mussolini. Passolini també ho havia advertit, ja als anys 70: que l’individualisme  i la desintegració d’allò col·lectiu i comunitari eren el brou de cultiu perfecte per al feixisme. I ha passat.

Un feixisme que s’ha anat normalitzant amb els anys, de la mà del descrèdit de la política institucional, especialment des de l’època de Berlusconi fins a Salvini, amb personatges -tots ells de dretes i altres “indefinits” com els 5 estrelles- que connecten des del terreny emocional i un gran protagonisme en els mitjans de comunicació amb els malestars dels italians que són, com Espanya, un país del sud d’Europa amb enormes mancances i desigualtats socials.

Així és com s’expliquen uns resultats (provisionals, però sense gaire marge perquè canviïn) que han donat el poder a la ultradreta de Giorgia Meloni, en coalició justament amb Berlusconi i Salvini, amb una gran abstenció, vuit punts superior a la de les elecions de 2018-. Els resultats electorals són el reflex d’un llarg procés de feixistització de la societat on tothom -també les esquerres amb les seves divisions històriques i debats fatricides sovint poc lligats a la realitat material de la gent- té la seva responsabilitat.

És gairebé inevitable que Meloni esdevengui la presidenta del país en els propers dies. Molt s’ha parlat de com de malament queda Itàlia davant Europa, però al cap i a la fi Itàlia és un país més que cau en les urpes de l’extrema dreta, gràcies també a les polítiques neoliberals instigades des de la dreta que governa la UE.

Quan falten pocs dies per al centenari de la marxa de Mussolini sobre Roma, allò que hauríem de fer ara és solidaritzar-nos amb tots els grups socials que patiran les conseqüències de tenir l’extrema dreta al poder, començant pels col·lectius vulnerabilitzats: persones migrants, dones, grups lgtbi… I fins i tot la gent treballadora que tot I haver votat feixista, perdrà els pocs drets que li queden a mans de la coalició Meloni-Salvini-Berlusconi. 

També hauríem de prendre nota per evitar al nostre entorn escenaris similars al desastre d’Itàlia, i saber prioritzar aquelles qüestions polítiques sobre les quals val la pena fer la batalla.