L’assassinat de la kurda Masha (Gina) Amini, una jove de 22 anys, a mans de la Policia Moral (els basiji) d’Iran per mor de la seva vestimenta, ha estat l’espurna que ha fet brollar els carrers de dones iranianes que aquests dies es juguen la vida cremant el vel imposat pel règim islamista i fent públiques les imatges.

Dones que desafien la policia i les autoritats, i que han perdut la por. El crit de “dona, vida, llibertat” protagonitza unes protestes que connecten amb altres malestars del poble iranià, i que s’han estès per tot el país, i amb especial incidència a Teheran. De fet, les dones assassinades (Masha Amini no era la primera) eren en la seva majoria de sectors empobrits. Una realitat que contrasta amb la “llibertat” que exhibeixen dones de classe alta o parents de clergues i alts càrrecs, com denuncia Yassamine Mather.

La repressió no s’ha fet esperar, en forma de resposta violenta per part de l’estat islàmic, i ha estat condemnada fins i tot per Nacions Unides, que moltes vegades bada davant aquesta mena de situacions. També ha estat detinguda entre altres informadors la periodista Nilufar Hamedi, la primera en donar la notícia de la mort d’Amini.

A tot el món àrab les protestes han cridat l’atenció i dones de molts països musulmans han fet també una crida a mobilitzar-se en solidaritat amb les dones iranianes i contra la pèrdua de drets de les dones amb el fonamentalisme religiós.

Ja gairebé ningú no parla de les discriminacions i violència que pateixen les dones a l’Afganistan. No deixem que passi el mateix amb les dones iranianes, cal mostrar el nostre suport ple.