L’escalada dels Estats Units contra Veneçuela segueix en augment, i s’acaba de concretar aquesta setmana amb un embargament total que afectarà fins i tot els aliments subsidiats que el govern bolivarià fa arribar a 6 milions de famílies, 22 milions de persones en un país de 30 milions, a traves del CLAP.

No és la primera mesura de bloqueig econòmic després de diversos intents de bloqueig dels pressuposts públics del país des de l’administració nord-americana, que es remonten a 2014. El capítol més sonat va ser, a inicis de l’estiu, el bloqueig dels fons de l’empresa pública petrolera veneçolana.

La mesura cerca desestabilitzar el país després del fracàs de l’intent de cop d’Estat protagonitzat pel líder opositor Juan Guaidó, i enmig del procés de diàleg que ara mateix es desenvolupa a Barbados i que reuneix al chavismei l’oposició baix l’auspici de Noruega.

Aquest diàleg cercava un procés electoral de consens entre govern i oposició, una opció que al cap i a la fi no interessa als Estats Units, que vol acabar unilateralment amb qualsevol herència del govern bolivarià i sobretot de les seves polítiques.

Fins i tot analistes polítics nord-americans situen la mesura de Trump en el marc de la precampanya electoral i els tirotejos que en els darrers dies han ocasionat més d’una vintena de morts, relacionats amb les posicions supremacistes del president nord-americà.

Cada vegada és més evident que l’argument humanitari va ser només una excusa per promoure el cop d’estat de Juan Guaidó el passat mes d’abril. L’altre gran argument, el democràtic, cau pel seu propi pes de la mà de la complicitat del govern dels Estats Units amb les polítiques homòfobes, xenòfobes i autoritàries del seu amic Jaïr Bolsonaro al Brasil.