No deixa de sobtar l’enorme hipocresia de la majoria de mitjans de comunicació espanyols en aquests dies. Els mateixos que han emblanquinat a VOX, després de l’intent de cop d’Estat militar a Veneçuela, de la mà de Juan Guaidó i Leopoldo López, els presenten com les víctimes d’un «règim dictatorial». «Han assaltat la casa de Leopoldo López», com si haver fugit de l’arrest domiciliari, i organitzar militars per fer un cop d’Estat en un país democràtic, no fos motiu més que suficiennt co perquè t’investiguin i registrin casa teva.

Convé recordar que Leopoldo López, considerat terrorista a la república de Veneçuela per haver participat en aldarulls violents en els quals varen morir desenes de persones, fins i tot cremant vius a alguns dels partidaris de Maduro, assenyalats per la «democràtica» oposició veneçolana com a chavistas. Que després de l’intent de cop d’Estat, a més s’hagi refugiat a la residència de l’ambaixador espanyol a Veneçuela, diu molt de la posició diplomàtica del Regne d’Espanya, que s’equipara a José Maria Aznar, qui de la mà del president del BBVA Francisco González ja va donar suport al primer cop d’Estat contra Hugo Chávez.

Sembla que ni als Estats Units de Donald Trump ni a una Unió Europea escorada a la dreta, ni als polítics i mitjans comprats per les promeses dels oligarques veneçolans instal·lats a la capital madrilenya no els interessa una sortida dialogada i pacífica, d’acord amb una «legalitat» que només defensen parcialment quan parlam dels "assumptes domèstics" d’Espanya, com Catalunya.

El contrast del tractament de les informacions sobre Veneçuela als mitjans espanyols, públics i privats, amb els presos polítics i activistes catalans, que duen més d’un any en presó preventiva, sense judici, per haver seguit el mandat del Parlament i del poble de Catalunya posant pacíficament urnes al carrer, viola qualsevol idea de deontologia periodística. Leopoldo López i Juan Guaidó, si haguessin estat polítics catalans serien com a mínim considerats terroristes perillosos, i no presentats com herois.

Enmig de tanta acusació de "règim dictatorial", la llibertat de premsa no és, precisament, un problema a un país com Veneçuela, on la realitat i els problemes socials són, com a altres indrets, d’una tremenda complexitat, i els errors comesos pel govern bolivarià evidents, però es presenta tot de manera reduccionista i profundament esbiaixada i interessada.

Per això el suport massiu de la ciutadania i dels militars en la celebració del 1er de Maig a Caracas i arreu del país ha estat testimonial enfront a les notícies que assenyalen la «feblesa» del govern del país llatinoamericà i segueixen convidant a seguir endavant amb més intents de cop d’Estat, sigui quin sigui el preu que s’hagi de pagar.