Aquest cap de setmana passat ha mort Immanuel Wallerstein, un dels pensadors més rellevants dels darrers 50 anys, i dels primers i més complets en analitzar críticament l’actual estructura capitalista en la seva dimensió global i complexa, des d’una perspectiva marxista que també va contribuir a renovar i ampliar.

Estudiós dels processos de colonització i el post-colonialisme, ja als anys 70 parlava de la conformació d’un sistema-món que anticipava allò que hem viscut com globalització, i que Wallerstein situava com un projecte polític del capitalisme realment existent a obres tan extenses com imprescindibles com són Anàlisi del Sistema-món i El capitalisme històric.

Traductor de Franz Fanon, va fer una forta crítica al món sorgit després de la II Guerra Mundial i una descolonització que en la seva opinió va ser més que limitada, atès que les antigues metròpolis fan servir mecanismes de dominació que perpetuen el colonialisme. En aquest context, Wallerstein va ser també crític amb les esquerres occidentals, que no veien més enllà dels Estats-nació mentre el capitalisme anava armant un projecte global, i va destacar el paper dels moviments alter-globalitzadors justament per saber traspassar aquestes fronteres territorials i mentals en la seva mobilització.

El sociòleg nord-americà va analitzar l’estructura i les maneres de fer del capitalisme des del cor de l’imperi fugint de l’eurocentrisme, però sobretot va ser capaç de vincular l’estudi rigorós i una vasta producció acadèmica a la lluita per la transformació social. Va anticipar la caiguda del mur de Berlín atès la dependència del model soviètic del sistema capitalista mundial, així com l’ascens de la Xina, justament pel capitalisme salvatge impulsat des de la pròpia República popular.

A l’actual procés històric 2010-2030, Wallerstein el va situar com una de les crisis més importants del sistema capitalista, i a la seva darrera columna al diari La Jornada va assenyalar que només serà possible superar aquest capitalisme decadent amb un socialisme on les decisions es prenguin en funció de la utilitat i no del benefici econòmic, amb un sistema que redueixi les desigualtats i no les incrementi, i on les llibertats personals i col·lectives estiguin tan arrelades material i socialment que no depenguin del caprici dels estats per fer-les possibles.

Que la terra et sigui lleu, Immanuel Wallerstein.