14F: guanyen l'independentisme, les esquerres i l'horitzó del diàleg

14F: guanyen l'independentisme, les esquerres i l'horitzó del diàleg
imatge: El Periódico
imatge: El Periódico

Els resultats electorals del 14F, tot i la imposició de la data per part dels tribunals i malgrat la situació de pandèmia, han tornat a reflectir la pluralitat de la societat catalana, amb vuit forces polítiques representades a un arc parlamentari multicolor, i una participació que, això, sí, ha baixat com era d'esperar. 

Al capdavant, el PSC i ERC empatats en 33 escons (tot  i el lleuger avantatge dels socialistes) i Junts amb 32. La mala notícia de tot plegat és l’entrada de l’extrema dreta de VOX,  alimentada per la baixada de Cs i el PP (amb una representació marginal tot i el pes que tenen a l’Estat), però sobretot per la polarització política i social. Aquest avenç de la  ultradreta és un  missatge clar perquè VOX no té altra missió que aprofundir en aquesta polarització, que és el més nefast que li pot passar tant a Catalunya com a qualsevol altra societat.

Tot i la fragmentació del vot progressista, les esquerres obtenen la representació més alta de qualsevol parlament autonòmic: 83 sobre 135 escons (sumant els del PSC, ERC, Comuns i CUP). Amb una suma similar, també és possible la majoria absoluta independentista (ERC+Junts+CUP), que es reforça amb aquest resultat tot i les clavegueres de l’Estat i les divisions entre les forces sobiranistes.

La victòria d’Illa és pírrica, com la d’Arrimadas a les anteriors eleccions catalanes, atès que tot i les diferències amb el partit taronja, no té capacitat per negociar amb molts més partits que els Comuns, que tampoc no estarien còmodes amb una operació així, i menys en minoria, quan els de Colau ffins i tot han quedat per darrere la CUP. Una victòria que a més de ser bastant inútil, ha estat empesa per la campanya dels mitjans estatals en les darreres setmanes, que han presentat Illa i el PSC com l’alternativa de govern, com també varen fer en el seu dia amb Cs.

Està per veure ara si ERC I Pere Aragonès, faran servir bé les seves cartes com a força política que té més opcions per pactar amb uns i altres. I els resultats aconsellen cordó sanitari a VOX i frenar la polarització amb fronts amples, més enllà d’essencialismes tant cap a l’independentisme com cap a l’esquerra.

En qualsevol cas, convé recordar que la situació política a Catalunya és molt enfora de ser normal, i que hi ha líders polítics de l’independentisme a la presó, cosa que no passa a cap altre territori d’Europa. Per això el resultat d’aquestes eleccions no sols implica els partits catalans i els resultats d’ahir strictu sensu, sinó que exigeixen una implicació clara de Moncloa en la resolució política del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. El diàleg polític, un dels eixos de discurs d’Aragonès, necessari perquè es pugui pactar entre altres coses un referèndum o l’amnistia dels presos, no és cosa només dels que ahir es presentaren a les eleccions.

comentaris
14F: guanyen l'independentisme, les esquerres i l'horitzó del diàleg