Pedro Sánchez ja ens té acostumats a segons quins cops d’efecte, i ho ha tornat fer. Després del fracàs del 28M, avui matí mateix ha convocat eleccions generals per al proper 23 de juliol, la qual cosa ha desconcertat als seus i als altres.

La maniobra es pot interpretar en diferents claus: la primera, salvar els mobles del PSOE, i aprofitar la formació de pactes entre PP i VOX, que ben segur ens tindrà ben entretinguts a cop d’exabrupte, com a campanya electoral. En aquest marc, presentar-se com el vot útil, davant els pèssims resultats de poder ahim, i abans que Yolanda Díaz tengui temps d’armar el seu nou projecte, ‘Sumar’.

Sánchez, no obstant, no té en compte novament que el Regne d’Espanya és plural, i les seves realitats polítiques, a nivell territorial, també. EH-Bildu, encara que no agradi a la premsa cavernícola, ahir va ser la força majoritària a Euskadi. I a les Illes, a Galícia, a Catalunya, el País Valencià i arreu, hi ha altres forces importants, més enllà de PP, PSOE i VOX, que governen moltes institucions i representen molts milers de persones.

La qüestió és si a cada territori (recordem que la circumscripció base a les eleccions general és la província) les esquerres noquejades tindran capacitat i voluntat política com per aprofitar aquest cop d’efecte per a la reconstrucció i l’articulació unitària de coalicions molt amples que permetin revalidar una majoria d’esquerres al Congrés i al Senat. No serà fàcil, però no és impossible.