Capitalisme especulador: la fallida del Silicon Valley Bank esquitxa Europa
Les crisis cada cop es produeixen en intervals més curts de temps i cadascuna d’elles contribueix a la concentració de la riquesa en poques mans, contribuint així a l’increment de les desigualtats globals.
En els darrers mesos hem pogut comprovar com el capitalisme és capaç d’aprofitar-se de les crisis, però no d’aprendre d’elles. Ho hem vist primer amb la fallida de les criptomonedes, paradigma de l’ultra-neoliberalisme, i ho hem vist també aquests dies amb la fallida el Silicon Valley Bank als Estats Units i la del Credit Suisse a Europa.
No és la “mala gestió” de “casos aïllats”, sinó la deriva especulativa de les grans entitats financeres que enfonsa aquestes entitats i que de pas, amenaça amb arrossegar bona part del sistema financer global. Recordem que les borses han entrat en pànic, aquests dies, per molt que es repeteixi el mantra de la “solvència” per part de polítics, economistes i responsables d’aquestes mateixes entitats.
Allò cert és que després de la Gran Recessió de 2008-2012, tant als Estats Units com a Europa els mecanismes de control de l’activitat de les entitats financeres i d’inversió s’havien intensificat, encara que fos per poder fer seguiment d’un rescat financer sufragat amb diners públics, amb diners de tots i totes. Ara, sembla que aquells controls no han acabat de funcionar, que les entitats financeres segueixen creant “valors” com si el món fos un casino, i és evident que la transparència pel que fa a l’accés a les dades és del tot insuficient.
Mentre als Estats Units s’ha optat aquests dies per frenar la pujada dels tipus d’interès per la por als efectes de la fallida de Silicon Valley Bank, a Europa el BCE dirigit per la francesa Lagarde i l’espanyol De Guindos s’ha marcat un farol per donar la imatge que aquí no hi ha cap problema, encara que el Credit Suisse hagi hagut de ser rescatat amb 50.000 milions, i ha decidit pujar els tipus d’interès, desmarcant-se de la decisió de la Fed nord-americana. De pas, la nova pujada dels tipus al 3,5% suposa més beneficis per als bancs europeus sense moure un dit, mentre les famíles i petites empreses s’empobreixen. Tot, amb l’excusa de frenar la inflació, en base a una norma basada en pura doctrina, i no en evidències científiques.
En els propers dies hem d’observar com evolucionarà el tsunami que es va desfermar amb la caiguda del Silicon Valley Bank, i que ha arribat també al continent europeu. El que no es pot permetre és seguir sense posar normes i límits clars a un capitalisme desfermat i especulatiu que és des de fa temps la principal amenaça a la cohesió social, a la democràcia i a la vida en el planeta.