Aquesta setmana comença el compte enrere en la presentació de la moció de censura impulsada per l’extrema dreta de VOX. La moció, que és molt enfora d’obtenir els vots suficients com per tombar Pedro Sánchez, s’inscriu dins l’estratègia mediàtica d’un ultradreta que va perdent possibles suports electorals en benefici del PP en els darrers mesos.

Una de les “curiositats” de la moció de censura és que VOX no presenta com a alternativa a Sánchez el seu líder, Santiago Abascal, sinó l’economista Ramon Tamames. Tot i que els titulars dels mitjans no deixen de destacar que Tamames va ser diputat del PCE, allò cert és que el madrileny fa anys que va virar a posicions tant polítiques com econòmiques conservadores. No deixa de ser xocant que més enllà de la seva edat (89 anys), tot apunta que una força declaradament anticomunista com VOX aprofita la figura d’aquest senyor per emblanquinar la seva imatge i de pas, fer renou.

També és ben lamentable com una persona com l’economista pot haver involucionat de donar suport a una força clau en la transició democràtica, a donar ales a un partit que posa en perill la democràcia i els drets socials. Habitual de les tertúlies de la caverna mediàtica madrilenya, i tal i com ell mateix va reconèixer a una entrevista a El Confidencial el passat 2022, hauria pogut ser perfectament ministre de Franco. A més de no tenir els vots necessaris, la moció de censura que es registra avui al Congrés no sembla que miri massa cap al futur.