Reproduïm la carta del veterà militant d'esquerres i president del Partit Laborista, Jeremy Corbin, publicada aquesta setmana a SINPERMISO.INFO.

Jeremy Corbin.

Vivim temps enormement volàtils. Fa dos anys i mig, en les primeres eleccions generals a les quals me vaig presentar com a líder del laborisme, el nostre partit va incrementar la seva proporció de vot popular deu punts percentuals. Dijous, en una nit desesperadament decepcionant, retrocedim amb una caiguda de vuit punts.

He demanat un període de reflexió al Partit, i no són poques les coses a considerar. No crec que aquests dos resultats electorals contrastats se puguin entendre aïlladament.

En els darrers anys hem estat testimonis d’un seguit de turbulències polítiques: la campanya per la independència d’Escòcia, la transformació del laborisme, el Brèxit, l’allau electoral laborista i ara, la victòria del “Complir el Brèxit” de Johnson. Res d’això no és cap coincidència.

El sistema polític és volàtil perquè no està aconseguint generar un suport estable al status quo posterior a la fallida financera de 2008. Com a líder laborista, he insistit en viatjar a tots els punts del nostre país i escoltar la gent, i m’ha cridat contínuament l’atenció fins a quin punt s’ha trencat la confiança en la política.

La bretxa entre els més rics i la resta s’ha fet més grossa. Tothom pot veure que el sistema polític econòmic no és equitatiu, no es mena amb justícia i va en contra de la majoria.

Això ha deixat una esquerda oberta a una política més radical i plena d’esperança que insisteix en què no ha de ser així, i que un altre món és possible. Però també ha fomentat el cinisme entre molta gent que sap que les coses no funcionen per ells, però que no creuen que pugui canviar.

Es que he vist molt clarament a les antigues zones industrials d’Anglaterra i Gal·les on la deliberada destrucció de llocs de treball i de comunitats s’ha cobrat un alt preu. No és estrany que aquestes zones oferissin la reacció més contundent al referèndum de 2016, i lamentablement per al laborisme, a les eleccions generals de dijous.

A les ciutats a les quals va tancar la siderúrgia, la política en el seu conjunt no oferia confiança, però la promesa de Boris Johnson de “Complir el Brèxit” –venuda com un cop al sistema-, sí. Per desgràcia, aquest lema molt prest es revelarà com una falsetat, i esmicolarà encara més la confiança.

Tot i els nostres millors esforços i intents de deixar clar que això suposaria un punt d’inflexió per al rumb del conjunt del nostre país, les eleccions varen girar principalment al voltant del Brèxit.

Un Partit Conservadro preparat per explotar les divisions va capitalitzar la frustració creada pel seu propi fracàs a l’hora de materialitzar el resultat del referèndum... Amb un preu que va pagar un Partit Laborista que cercava unir el país per posar cara al futur.

La polarització del país entorn al Brèxit va posar les coses més difícils a un partit amb un fort suport electoral als dos bàndols. Crec que hem pagat el preu de què se’ns veiés com si haguéssim tractat de ser a cavall enre aquesta divisòria o la de repetir el referèndum.

Hem d’escoltar ara les veus de qui, a Stoke i Scunthorpe,a Blyth i Bridgend, a Grimsby i Glasgow, no varen donar el seu suport al laborisme. El nostre país ha canviat de manera fonamental des de la crisi financera, i qualsevol projecte que pretengui una altra cosa caurà en l’autocomplaen.

El progrés no arriba seguint una simple línia recta. Tot i que vàrem perdre molts escons el dijous, crec que el programa de 2019 i el moviment que hi ha rere d’ell es veuran com una cosa històricament important, un intent de veritat de construir una força suficientment potent com per transformar la societat en favor d’una majoria, no d’uns pocs. Per primera vegada en dècades, molta gent ha albergat l’esperança d’un futur millor.

Aquesta experiència, compartida per centenars de milers de persones, no es pot esborrar. La nostra tasca, com a moviment i com a partit queha anat més enllà de doblar el seu tamany, no ha acabat: tenim ara la tasca urgent de defensar aquelles comunitats que pateixen els atacs sostinguts del govern de Boris Johnson i de l’acord tòxic al qual vol arribar amb Donald Trump.

I hem de començar per assegurar-nos que aquesta esperança s’estengui i s’aprofundeixi. Com a socialistes, miram d’elevar les espectatives de la gent. La gent del nostre paísmereix molt més, i ho pot assolir si treballam junts per aconseguir-ho.

Me sent orgullós de què, en allò relatiu a l’austeritat, al poder de les grans empreses, la desigualtat i l’emergència climàtica, haguem guanyat els debats i reescrit els termes de la discussió política. Però em sap greu que no haguem tengut èxit a l’hora de convertir això en una majoria política en pro del canvi.

No hi ha dubte que les nostres polítiques són populars, de la propietat pública del ferrocarrril als serveis públics clau per un ingent programa de construcció d’habitatges i un increment salarial per a milions de persones. La qüestió és: com podem tenir èxit en el futur allà on aquesta vegada no l’hem tengut?

No hi ha un reme ràpid per superar la desconfiança de molts votants. Subestimar-los no farà que ens els guanyem. El laborisme s’ha de guanyar la seva confiança. Això significa una feina d’escoltar i de ser-hi, amb les comunitats, sobretot quan el govern refermi els seus atacs. I significa assegurar que la classe treballadora, en tota la seva diversitat, siguila força impulsora en el si del nostre partit.

Els atacs dels mitjans de comunicació al Partit Laborista durant els darrers quatre anys i mig han estat més ferotges que mai... i han tengut per descomptat el seu impacte en el resultat de les eleccions. Qualsevol que s’alci en pro d’un canvi vertader es trobarà amb tota la força de l’oposició dels mitjans.

El Partit necessita una estratègia més robusta per encarar frontalment aquesta hostilitat de la propietat multimilionària i el seu influx, i per girar-la en favor nostre quan sigui possible.

Hem patit una greu derrota, i assumesc la meva responsabilitat per això. El laborisme prest tindrà un nou líder. Però sigui qui sigui, el nostre moviment seguirà treballant per una societat més igualitària i més justa, i d’un món sostenible i en pau.

M’he passat la vida fent campanya per assolir aquestes fites, i seguiré fent-ho. La política de l’esperança ha de prevaler.