Ja fa temps que des de la campanya estatal en contra dels Tractats de Comerç i Inversió i les campanyes territorials venim denunciant el menyspreu que l'economia global està tenint amb els Drets Humans als països del Sud. Multinacionals europees, però també dels EUA i altres països del Nord, presents en aquells països de manera directa o indirecta a través d'empreses subsidiàries, vulneren els principis bàsics reconeguts per Nacions Unides en matèria de Drets Humans en els seus processos de producció, d'explotació de recursos o de prestació de serveis. Així mateix, aquestes empreses del Nord Global exhaureixen el territori, empobrint les seves riqueses naturals, minvant la biodiversitat i coadjuvant a l'escalfament global.

A més de les campanyes contràries als TCI, moltes altres organitzacions socials del Nord i del Sud s'estan unint contra unes polítiques depredadores que tenen com a única finalitat el manteniment dels beneficis de les grans empreses transnacionals, empreses que estan destruint el teixit productiu de nombrosos països, condemnant a la pobresa a importants sectors de la població.

Si bé les empreses europees, recolzades per polítics afins, creen una imatge de respectabilitat que busquen contrastar amb els seus competidors d'altres regions, utilitzant la responsabilitat social corporativa i altres mecanismes voluntaris per a evadir la seva responsabilitat en els impactes socioambientals que cometen, la veritat és que la realitat mostra un patró d'externalització dels pitjors impactes ambientals i socials comesos per les multinacionals europees i generats pel consum europeu. La deslocalització, els mercats de carboni o el dúmping ambiental i social per a explotar els recursos i el treball del Sud Global són part dels mecanismes que utilitzen.  La Responsabilitat Social Corporativa no és més que una rentada de cara que no serveix per a res mentre no hi hagi un tractat vinculant de Nacions Unides que obligui qualsevol empresa a respectar els DDHH i els recursos naturals dels països del Sud.

Només un ambiciós tractat internacional sobre empreses transnacionals i drets humans pot proporcionar la responsabilització de les companyies multinacionals pels seus impactes i l'accés a la justícia per a les persones i comunitats afectades. Així com també pot conduir a una major garantia en el compliment dels drets humans i la lluita contra la crisi ecològica, en lloc de culpar o ocultar-se darrere d'un instrument per al negoci de les multinacionals com és la “responsabilitat social corporativa”.

Avui dijous es debat al Parlament Balear una proposició no de llei (PNL) sobre empreses i DDHH que les Plataformes de Mallorca i Menorca contra els TCI creiem que hem de secundar com un primer pas per a demanar al Govern central, competent en matèria de comerç internacional, que s'impliqui seriosament en la construcció d'un tractat vinculant que garanteixi els DDHH i la preservació ambiental en l'àmbit global, a més de crear una Llei Estatal de Vigilància de DDHH i Empreses.

De la mateixa manera, demanar també al nostre Govern Balear que dins el marc d’aquesta Llei de Vigilància de DDHH i Empreses creï, entre d’altres instruments, una Oficina de Seguiment de les activitats empresarials de les ETN amb seu a les Illes Balears i filials a l’estranger amb el propòsit de conèixer el seu impacte en matèria de DDHH i ambientals amb la participació de la societat civil balear, el Parlament i el Govern.