Acció Global contra els Refugis Fiscals

Acció Global contra els Refugis Fiscals
imatge: TelesurTV
imatge: TelesurTV

Avui 3 d’abril és el Dia d’Acció Global contra els refugis fiscals, però per mor del coronavirus aquesta acció no es podrà fer efectiva en els carrers. Des d’IllaGlobal volem contribuir a donar difusió a aquesta mobilització de denúncia d’un sistema econòmic i financer que és darrere tant de les tremendes desigualtats socials arreu del planeta, com del col·lapse ecològic. 

Segons l’ONU, prop d’un 25% del PIB mundial s’amaga en aquests paradisos fiscals, molts d’ells en el propi entorn europeu, com Andorra, Gibraltar, Mónaco o Malta. Oxfam, per exemple, denuncia que només en els paradisos fiscals de la UE s’hi amaguen més de 15 bilions d’euros, una part important dels quals són diners que no han passat per la caixa fiscal dels Estats, un fet que és encara més vergonyós quan contemplam la incapacitat de la UE per fer front de forma coordinada i efectiva a la crisi del coronavirus.

Des d’ATTAC prefereixen parlar de «refugis fiscals» i evitar associar la paraula «paradís» a l’evasió de capitals, els interessos ocults de les corporacions, la corrupció, el terrorisme i el crim organitzat que s’emparen en aquests refugis. Antonio Fuertes, membre d’ATTAC, denuncia que els mitjans informen d’aquesta realitat fiscal i financera global com si fos una qüestió anecdòtica, en ocasions quan parlen de delictes fiscals i corrupció com si fossin fenòmens aïllats d’una pràctica que, malauradament, és sistèmica. Des de la Plataforma per la Justícia Fiscal van una passa més enllà, i parlen de «guarides fiscals», en clara al·lusió al robatori descarat que representen aquestes pràctiques. El seu portaveu, Miguel Gorospe, denuncia que hem passat d’un 69% de les empreses de l’IBEX amb presència a refugis fiscals el 2007 a un 94% el 2018.

Els refugis fiscals, al cap i a la fi, no són altra cosa que una eina del capitalisme financer per desviar les rendes del treball cap a l’acumulació de capital fugint de tota regulació estatal o internacional. En el cas de les Illes Balears, és una pràctica habitual de les grans empreses turístiques, especialment en els darrers anys en què el procés de financiarització de l’economia turística i hotelera, que ha fet que bona part de les xifres que es manegen en aquest sector es corresponguin directament amb pràctiques especulatives més que no pas en economia real. Recordem, per exemple, el protagonisme de cadenes com Melià i Riu en el cas dels «Papers de Panamà». Per a altres cadenes illenques com el grup Barceló és una pràctica habitual d'ençà de fa molts anys, com denuncia l'investigador Joan Buades.

Bona part dels diners que van a parar als refugis fiscals procedeixen de l’evasió fiscal, que a l’Estat espanyol s’eleva, segons l’economista Santiago Niño Becerra a fins un 9% del PIB. Una xifra, per cert, absent de la informació generalista en aquests dies quan es comencen a fer càlculs sobre el cost de la gestió de la pandèmia. Si aquests diners fossin a les arques públiques, probablement la lluita contra el coronavirus seria una mica més efectiva.

Una mala pràctica que com dèiem, encara ho és més quan s’evidencia que els poders públics no disposen de mitjans per lluitar contra aquesta pandèmia ni d’atendre necessitats socials urgents, i que es solventaria amb mesures com l’anomenada «Taxa Tobin» que gravàs les transaccions financeres internacionals o directament, amb una regulació internacional que prohibís els refugis fiscals.

Comentaris
Acció Global contra els Refugis Fiscals