Les eleccions a Euskadi i Galícia mostren el fracàs del centralisme

Les eleccions a Euskadi i Galícia mostren el fracàs del centralisme
Gràfica: Las Repúblicas
Gràfica: Las Repúblicas

Les dretes autòctones gallega i basca, el PP i el PNB, varen tornar a validar diumenge les seves majories. En el cas de Galícia, Feijóo torna obtenir majoria absoluta, i el mapa polític de l’oposició queda reduït al PSOE i el BNG, que fa el sorpasso als socialistes, amb la desaparició de les Marees lligades a Podemos. En el cas d’Euskadi, EH-Bildu esdevé segona força i per tant, la força hegemònica de l’esquerra, com el BNG a Galícia, i Podem també s’enfonsa, tot i que mantén una minsa representació parlamentària. També fracassa la coalició PP-C’s, i VOX entra amb un escó al parlament basc, però a diferència de l'escenari estatal, és un element absolutament testimonial del panorama polític gallec o basc. Per la seva part, el PSOE potser no ha estat castigat per la gestió de la pandèmia, però és obvi que tampoc no treu avantatge del lideratge del govern de Pedro Sánchez, i no és la força hegemònica de l’esquerra ni a Euskadi ni a Galícia.

Tot i els excel·lents resultats de BNG i EH-Bildu, la lectura de conjunt no és positiva per a les esquerres, atès que els partits de dretes seguiran governant, el PP de Feijóo (que s’ha esforçat en campanya per defensar la seva marca pròpia) amb la seva majoria absoluta, i el PNB molt probablement amb el suport dels socialistes bascos a canvi d’un suport més estable al govern estatal. La debacle de Podem, reconeguda pel propi Pablo Iglesias com un fracàs sense pal·liatius (el 2016 havien estat els més votats a ambdós territoris), no és tampoc una bona notícia per als votants d’esquerres, atès que tanmateix la suma entre l’esquerra alternativa espanyola representada per UP i el sobiranisme d’esquerres com a eix rupturista no és suficient per condicionar ni participar de governs. I els poders fàctics i els mitjans de la caverna faran encara més pressió contra el govern central progressista tot aprofitant l’afebliment del partit morat.

El missatge dels partits i mitjans estatals parlen dels resultats d’un «auge del nacionalismo», incapaços de reconèixer el seu propi nacionalisme i que l’Espanya centralista i madrid-cèntrica no representa les perifèries: els mapes polítics resultants i els seus actors no tenen res a veure amb els interessos i fantasies de la M30 cap endins. Tot i l’onada recentralitzadora dels darrers mesos, que ha duït a una estatalització de l’agenda i del debat polític, és obvi que els ciutadans i ciutadanes d’Euskadi i Galícia no han votat aquesta vegada en clau espanyola.

Allò que és evident és que aquestes eleccions mostren el fracàs del centralisme que impregna les forces tant de dretes com d’esquerres estatals, així com les estructures de poder de l’Estat, i que el sobiranisme d’esquerres és fonamental per canviar les coses tant als respectius pobles, com a nivell general. Un missatge que hauria de fer prendre nota a PSOE i Podem, especialment davant la tebior d’algunes mesures i posicionaments polítics (com ara la frustrada derogació de la reforma laboral), l’equidistància a l’hora de cercar suports a la dreta en la crisi del COVID i, properament, en la confecció i votació dels Pressuposts Generals. 

Una de les claus que expliquen el triomf de BNG i EH-Bildu ha estat la seva vocació de majoria social, intentant defugir dels clixés i etiquetes, que ha estat molt més potent, acompanyada del treball de base, que les potents campanyes de desprestigi i criminalització per part d’altres forces i mitjans, com en el cas d’EH-Bildu, a qui s’ha volgut identificar amb el terrorisme per part de les dretes. Els sobiranistes d’esquerres, amb candidates dones ben combatives al capdavant, han treballat un discurs d’abast ample centrat en els problemes de la gent al marge de l’agenda mediàtica, anant més enllà d’essencialismes identitaris -que és el terreny on els volen situar els rivals-, i això els ha situat en una posició de disputa del poder de tu a tu amb les forces majoritàries. 

Una estratègia que a les Illes Balears passaria també per reforçar la intercooperació entre els diferents actors sobiranistes de cada illa, allunyada de visions centralistes mallorquines, com d’alguna manera ja s’està fent a nivell d’Estat entre forces ben diverses, si és que algun dia es vol ocupar un espai no subaltern ni al PSOE ni a cap altra força a nivell interinsular, que és on es couen bona part de les faves del poder polític.

Comentaris
Les eleccions a Euskadi i Galícia mostren el fracàs del centralisme