Els poders fàctics contra els polítics i les polítiques transformadores
Fa només uns dies va ser el president de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència, José María Marín Quemada, qui pel seu compte va registrar una carta en el Parlament just abans de l’aprovació de la Llei balear de canvi climàtic. Tot un exercici de pressió de la mà de la patronal del transport privat i de lloguer de cotxes, amb un seguit d’advertències sobre les mesures contemplades, que justament han convertit les Illes en un referent internacional de compromís en la lluita contra el canvi climàtic. Uns dies abans, el dia de l'aprovació de la llei de residus a la Cambra autonòmica, el representant d'un dels grans lobbies dels envasos va bravejar davant els responsables de la seva elaboració que "no es pensassin que la llei estava aprovada", en una clara advertència sobre les dificultats que hi posaran, per dificultar-ne el seu desplegament.
Però aquesta setmana hem pogut conèixer que ha estat admesa a tràmit la querella contra el batle de Palma, Antoni noguera, interposada pel lobby dels habitatges turístics FEVITUR, homòleg estatal d’Habtur, la patronal illenca del lloguer vacacional. El lobby considera que la decisió de prohibir l’ús turístic dels pisos i habitatges plurifamiliars a Palma va ser «arbitrària» i responia a un «pla preconcebut» per prohibir-los.
No deixa de sobtar que la jutgessa del cas hagi requerit a l’Ajuntament els estudis que fonamenten la decisió en funció de la poca disponibilitat d’habitatges a bona part de la ciutat, ja que la decisió de la jutgessa representa tota una ingerència judicial en una decisió política de l’equip de govern de l’Ajuntament de Palma sobirana i ajustada a dret, més enllà del contingut d’aquesta fonamentació. Cal recordar que a Palma, com a moltes altres ciutats turístiques com Barcelona o Madrid, una regulació restrictiva del lloguer turístic era gairebé prescriptiva per tal de garantir el dret fonamental i constitucional a l’habitatge.
No han estat les úniques pressions dels grans lobbies empresarials als governs d’esquerres. A inicis de la legislatura, la Federació Hotelera, tot i donar la batalla per perduda, va demandar el Govern per l’Impost Turístic davant el TSJ, ja que considerava «discriminatori» que els turistes haguessin de pagar un «plus» pel seu impacte ambiental.
Una altra mesura ambiental pionera, com el Decret de protecció de la posidònia, també està recorreguda als tribunals per part dels lobbies de la indústria i el turisme nàutic, que no vol restriccions al fondeig a les nostres costes, en detriment de la preservació de les praderies de posidònia oceànica. La Llei agrària, finalment aprovada fa sols unes setmanes, també ha tengut pressions importants per part d’ASAJA, una de les agrupacions d’agricultors que està del costat de l’agroindústria i que fins a inicis de la legislatura tractorejava el cap de l’oposició, Biel Company. Poc abans, la declaració de ZEPAs (zones d'especial protecció d'aus) al Pla de Mallorca també va ser contestada pel lobby dels caçadors.
Davant un capitalisme que propugna la desregulació dels mercats i amb ella, la desprotecció de les persones i del medi ambient, és obvi que des de governs progressistes locals i regionals es plantegin regulacions d’activitats econòmiques que cal que respectin l’interès general, les persones i l’entorn, tal i com estan fent els Acords pel Canvi malgrat hagin de suportar aquesta pressió constant dels poders econòmics.