La justícia espanyola, a judici

La justícia espanyola, a judici
justicia
Foto de Domini públic

Els mitjans estatals, públics i privats, s’entesten a parlar del «juicio al procés», del «juicio al 1-O», assumint per una banda que estam davant un judici polític, i per l’altra que no han entès res: que jutjant els líders polítics d’un determinat moment amb responsabilitat limitada d’unes determinades accions, no es pot jutjar tot un poble.

Gent que s’ha limitat a complir amb el mandat de la ciutadania al carrer i amb el mandat de la sobirania d’aquesta ciutadania, del poble de Catalunya, dipositada en el seu Parlament. Gent normal, no lladres corruptes com els que s’acaba per absoldre perquè probablement els tentacles de la corrupció a Espanya (i a Catalunya) freguen alts membres dels alts tribunals. En l’arquitectura dels grans casos de corrupció, amb grans concessions d’obra pública, moltes d’elles judicialitzades, els polítics han estat sols una peça del joc, probablement la més visible. Però les micro-sentències per a macro-robatoris i l’alentiment dels processos judicials fins forçar la prescripció del delicte s’han convertit en una cosa habitual, i algú hi té responsabilitats directes amb això, més enllà de la disponibilitat de recursos a l’administració judicial. Avui mateix, han estat absolts tots els responsables de l'espoli de l’antiga ‘La Caixa’, amb algun ex-ministre implicat. Aquí tenim 'Sa Nostra', ara Bankia... Si en aquesta mena de casos hi hagués tribunal popular, no es salvarien. Els que sí s’han salvat són els bancs amb els nostres diners.

I no parlam aquí de teories de la conspiració, perquè per a això ja estan el comissari Villarejo i les clavegueres d’un Estat que no hi ha cap bandera capaç de tapar. El mateix Estat i la mateixa justícia que duen ja una llarga temporada empresonant preventivament gent innocent en l’exercici de la llibertat d’expressió, i traspassant els límits dels drets civils i les llibertats com es va veure fa uns mesos amb la confiscació dels telèfons mòbils de periodistes del Diario de Mallorca i l’Última Hora a Palma.

Si a més comparam en termes humans la «gravetat» dels fets denunciats no sols pel que fa als presos polítics, sinó en relació a un procés que ha estat i és profundament pacífic i pacifista, amb els exabruptes de determinats responsables polítics com el líder de VOX (i no són els únics), convidant a perseguir rojos i gais, odiar els migrants i rebutjar obertament el feminisme i els valors que representa, és obvi que la vara de mesurar no és la mateixa per a uns i altres. De fet, moltes de les denúncies tramitades en aquests temps, entre altres la del judici del procés, tenen el seu origen en aquest partit d’extrema dreta que troba empara a la «Justícia».

Per tot això, allò que es jutja aquestes setmanes (i probablement mesos) a Madrid no és «el procés», com diuen la majoria de mitjans, sinó la justícia espanyola mateixa. És indecent mantenir durant més d’un any, preventivament sense arguments jurídics que es sostenguin mínimament -i rebutjats per altres justícies europees- càrrecs electes i de govern empresonats sense judici. I en el seu moment, fins i tot allunyats de les seves llars per fer més mal, per demostrar la crueltat que un Estat pot desplegar en l’exercici del poder. Ha estat alliçonador, però en el sentit que volien? Està millor o pitjor el conjunt d'Espanya, amb la seva sacrosanta Constitució i la seva sagrada separació de poders, que abans de l'1-O? Com afecta l'actuació judicial a les nostres vides, fins al punt que en aquests moments els Pressuposts Generals de l'Estat i el desplegament de determinades mesures depenen de la seva actuació? La societat en el seu conjunt -i no sols a Catalunya-, està més unida o més enfrontada?

L’afany per demostrar que Espanya és una democràcia de qualitat amb la campanya del Ministeri de Borrell i l’expectació creada amb el judici, obliguen a una transparència que a pesar del desplegament d’imperialisme i de testosterona, condicionarà les decisions dels jutges i la deriva d’un sistema que si no canvia, morirà ofegat en la seva podridura.

El Suprem és avui, en ple segle XXI, l'encarnació de la Santa Inquisició. I com no pot ser d’altra manera des d’IllaGlobal.com estam amb les bruixes.

Comentaris
La justícia espanyola, a judici