Després de la victòria del feixisme a Itàlia, sembla que els governs de coalició, i sobretot els socialistes com a soci majoritari, han pres nota. Al cap de pocs dies que Pedro Sánchez anunciava un impost a les grans fortunes (que el PSOE havia bloquejat durant tota la legisltura), el discurs de Francina Armengol al debat de política general al Parlament va consistir en la defensa d’un paquet de mesures orientades a una sortida social de la crisi: aposta pel transport públic i per les polítiques socials amb majúscules, per tal d’evitar que l’actual crisi la tornin a pagar les classes populars. L’anunci el dia anterior de Pedro Sánchez d’activar després d’anys de promeses el Règim Especial (REB) va arrodonir una jugada òbviament ben jugada en termes preelectorals.

Als anuncis els acompanya un plantejament de la despesa tant als pressuposts estatals com autonòmics, expansiva, per tal de fer possible tant d’anunci. Rescatar tant el debat ideològic en un Estat on tres persones disposen de tant de patrimoni com catorze milions d’habitants és una tasca urgent, com ho és passar dels discursos a l’acció. Tothom ha de posar de la seva part, com els sindicats estan fent exigint salaris més alts perquè treballadors i treballadores no s’empobreixin més. Veurem si el temps que queda de legislatura allò que hem vist aquests dies té continuïtat, o és només un flash d’inici de curs polític.

Resten, no obstant, algunes assignatures pendents: recuperar el diàleg amb la comunitat educativa i els docents, trencada amb les presses per l’aplicació de la LOMLOE; la Llei d’habitatge, amb la possibilitat de limitar els preus del lloguer, bloquejada a nivell d’estat; i una aposta vertadera per la reducció de places turístiques, emmarcada en una planificació estratègica a mig i llarg termini consensuant amb el conjunt de la societat civil un altre model econòmic per a les properes dècades.