El senador de designació autonòmica Vicenç Vidal, de Més per Mallorca,  ha participat aquesta setmana al ple del Senat on s'ha debatut i aprovat la Llei de Memòria Democràtica valorant que "tot i ser un avenç és una llàstima que no inclogui les 22 esmenes amb reivindicacions del moviment memorialista de les Illes Balears, així com del Govern" que ell havia presentat.

L'ecosobiranista, que ha comptat a Madrid amb la presència del regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Calvià Rafel Sedano, ha posat èmfasi en les esmenes que fan referència a que "els monolits feixistes de l'esplanada de #Maó i de #SaFeixina, construïts el 1939 i el 1945, siguin declarats contraris a la MemoriaDemocràtica" així com a la cessió per part de l'estat de la casa del que fou batlle de Palma Emili Darder, mallorquinista, progressista i catòlic,  executat per les tropes franquistes el febrer de 1937,  "per a impulsar un centre difusor dels valors humanistes i defensors de les llibertats, la cultura i la democracia" i la declaració del Fortí d'Illetes, centre de detenció dels sublevats contra la República on moriren més de 50 persones, com a Lloc de Memòria. 

Vidal s'ha mostrat sorprès per "l'escassa sensibilitat dels socialistes a l'hora d'incloure les esmenes de les Illes Balears" però també  'aquelles esmenes proposades per Memòria de Mallorca" que feien referència "al reconeixement integral de les victimes de la violència estructural franquista" i les presentades conjuntament als partits sobiranistes -ERC, Compromís, EH Bildu i Junts- que reclamaven "superar la llei d'amnistia de 1977".

El senador autonòmic, visiblement emocionat, ha clos la seva intervenció destacant que "al cap i a la fi" la llei aprovada "honra a herois com Tomàs Seguí, batlle d'Esporles del període republicà, assassinat pels feixistes el 1937 i rehabilitat per la batllessa Maria Ramon la passada legislatura despres que el seu cos fos recuperat a la fossa de Porreres" i que "cal seguir la lluita contra la impunitat fins que el cèlebre clam 'Nunca Mas' del fiscal Julio Cesar Strassera durant els judicis de 1985 contra la dictadura d'Argentina no sigui necessari".