Jutges contra la democràcia
L'escàndol del Tribunal Constitucional no és nou. Privar del debat polític una cambra parlamentària com el Congrés del Diputats ja ho varen fer durant el Procés, amb el Parlament de Catalunya. Una decisió política, perquè arribi a ser il·legal, primer s'ha de produir, i el paper del TC hauria de ser vetllar per aquesta legalitat, i no esdevenir una mena de policia política.
Si a això hi sumam que els jutges del TC varen procedir a instàncies del PP, i que la dreta duu gairebé cinc anys bloquejant la renovació del poder judicial per tal de mantenir una majoria conservadora que no es correspon amb la realitat ni de les urnes ni de la societat, el que està passant a Espanya és molt greu.
La dreta s'omple la boca en parlar de la importància de la legalitat, però mantén il·legalment i durant anys jutges conservadors amb el mandat caducat, per mantenir la seva quota de poder. Jutges, com els dos del Constitucional amb el mandat caducat, que no tenen ni la més mínima decència a l'hora de votar resolucions que a més de dividir el propi Tribunal, afecten directament els seus interessos i malmeten la Justícia.
Les maniobres del jutges conservadors encaixen plenament amb el discurs d'unes dretes (i això inclou VOX i el que resta de Ciudadanos, no sols al PP, que en tot cas té una responsabilitat més gran) que no deixen d'acusar de "colpisme" el govern democràtic, emulant les extremes dretes d'altres latituds, en una estratègia clarament compartida amb referents com Trump o Bolsonaro, que inclouren no sols no respectar els legítims resultats electorals de les esquerres, sinó de fer servir el lawfare com a estratègia. Substituir el debat polític per la guerra judicial, quan a més hi anam amb les cartes marcades, i les majories conservadores il·legítimament instal·lades als diferents tribunals, és una deriva més que perillosa.
És curiós, també, com aquestes situacions, que deixen tocat el sistema democràtic, no afecten en absolut "els mercats" ni la borsa. En canvi, cada vegada que es parla de pujar el Salari Mínim o de regular els preus del lloguer, o els beneficis dels bancs i les elèctiques, "els mercats" entren en pànic, i els seus comercials, presents a tota tertúlia i espai mediàtic, ens recorda que això que vol fer el govern és comunisme.