Ahir es va presentar, finalment, el text de la Llei de Turisme, que serà tramitada com a Decret-Llei, ja que d’altra forma hauria estat gairebé inaplicable abans d’acabar la legislatura. El conseller Negueruela va saber negociar bé les seves cartes amb els actors econòmics i els socis del pacte, i l’argumentari compartit pel conjunt de les esquerres del pacte és el que han comprat els mitjans de comunicació: aposta pel decreixement, la circularitat i els drets laborals.  

Si la presentació a FITUR ja va ser un èxit pel que fa al missatge, atès que era la primera vegada en la història que en parlar d’una Llei de Turisme s’esmentaven les qüestions socials i ambientals i no els subterfugis per seguir incrementant places i urbanitzar, la d’ahir, amb la publicació del text al BOIB de forma simultània a la presentació pública, no es va quedar curta, i l’impacte ha anat més enllà de la pròpia comunitat. I és que les Illes també es juguen, amb la reconversió del sector turístic, ser un referent d’altres destinacions, especialment per  a aquells territoris més saturats. A més de sobreviure en un context global incert, que no és poc. 

En tant que està pactada amb els socis i els agents socials, no s’espera que en la tramitació parlamentària, s’hi incorporin massa canvis, amb la qual cosa la Llei començarà a rodar aviat, i esperem que també els seus efectes. No obstant, el decreixement es queda per ara en això recollit als argumentaris i titulars: en una aposta. Potser no és poca cosa en un context on tothom es frega les mans davant un imminent retorn a la “normalitat” del passat prepandèmic -amb 16,5 milions de turistes el 2019 que es podrien superar enguany-, però allò cert és que la reducció de places efectiva queda subjecta a allò que facin els Consells (que són les institucions que tenen la potestat de fer-ho) en els propers quatre anys. Les places, de moment, no decreixen, sinó que resten bloquejades i, en tant que no es poden comprar a la borsa de places, no poden créixer. En aquest sentit, tant el Govern com els Consells que ara tenen també les competències d’inspecció haurien de controlar de forma molt més efectiva del que s’ha fet fins ara l’oferta il·legal. 

Ara tocaria, en coherència amb el text del Decret-Llei, que tots aquells qui han contribuït a la seva consecució, tant organitzacions socials com polítiques, fessin front comú perquè el despotisme amb el qual l’administració central maneja l’aixeta de l’arribada de turistes, que són els aeroports, no converteixi la Llei en paper banyat. No fos cosa que mentre les institucions locals aposten per decréixer, AENA jugui a multiplicar l’arribada de turistes per fer caixa, que és el que ha fet sempre.