Lula és lliure i innocent. L’absolució de l’expresident i líder del Partit dels Treballadors per part del Suprem davant les innegables evidències que tot va ser un montatge, obrin una nova etapa a Brasil, un país castigat pel fonamentalisme neoliberal i feixistoide de Bolsonaro.

A més d’haver estat injustament empresonat, Lula duia 20 punts de diferència per davant de Bolsonaro a les presidencials de 2018, quan gràcies a l’aliança entre les oligarquies econòmiques, mediàtiques, polítiques i judicials va ser apartat de la vida pública enmig d’infundades acusacions de corrupció. Ni una paraula per part del Ministeri d'Exteriors espanyols ni de l'inefable Borrell, als qui tant els agrada introduir Veneçuela sempre que poden a l'agenda política.

I és que el lawfare, i les falses acusacions per perjudicar líders polítics, democràticament elegits o elegibles que posin en perill els interessos dels poders econòmics i les oligarquies, s’estan convertint en norma en la forma habitual d’actuar de les dretes extremes tant a Amèrica Llatina com fins i tot aquí, al Regne d’Espanya. Un motiu més que suficient perquè els partits d'esquerres i els sectors progressistes de la societat pensassin i compartissin estratègies comunes per fer front a aquesta arma dels autoritarismes.

Ahir mateix el jutge -a instàncies de la Fiscalia- va retirar tots els permisos inclosos al tercer grau als presos i preses polítics catalans, després d’haver-los deixar participar a la campanya electoral i així afavorir una imatge de normalitat democràtica que ara es torna a demostrar que no és tal. Amb un PSOE que no mou ni un dit en favor de la resolució política del conflicte català i deixa fer a una Fiscal general directament implicada el la fosca trama de les clavegueres de Villarejo i que dinava amb Eduardo Inda el mateix dia en què el comisari fou amollat.

Un PSOE que també va votar ahir amb VOX al Parlament europeu perquè s’aixecàs la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí, i que ha mirat cap a un altre costat quan la “justícia” ordenava el tancament del raper Pablo Hasél. Un PSOE que no és conscient que en el lawfare made in Spain i les campanyes mediàtiques contra el seu propi soci i contra Pablo Iglesias no hi ha altra intenció que desestabilitzar i tombar un govern progressista que hauria de ser més valent perquè governin en coalició PP i VOX. El dia que Pedro Sánchez reaccioni potser sigui massa tard.