Una de les modificacions de la nova llei d’educació estatal (LOMLOE) que ha aixecat més polseguera, com no podia ser d’una altra manera, és que el castellà deixarà de ser llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’Estat; una situació que ens retorna a la situació anterior a la LOMCE del Partit Popular i de l’estrambòtic ministre Wert, que va poder tirar endavant amb l’únic suport de la majoria absoluta del partit conservador.

La modificació del caràcter vehicular del castellà ha rebut una resposta furibunda de partits com Vox, Ciudadanos i el Partit Popular, com si es tractàs d’un atac al cor de la nació i a les essències pàtries que causarà un “daño irreparable”. S’obliden de dir que, al final de l’esmena pactada entre PSOE, Unidas Podemos i ERC possibilitadora del canvi, es diu que “es garantirà que tot l’alumnat tengui un domini ple tant del castellà com de la llengua cooficial que en el seu cas existeixi a la seva comunitat”. Per tant, res més enllà d’intentar fer passes perquè hi pugui haver una mica més d’igualtat entre les llengües dels diferents pobles que conformen l’estat espanyol.

Que el castellà no sigui llengua vehicular permet donar compliment a l’article primer de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears que diu, en el seu punt b), “assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament”. Una llei que l’any 1986 va comptar amb el suport de tots els partits polítics del Parlament, inclòs els precursors del Partit Popular; i que, malauradament, avui no comptaria amb tants de vots favorables.

Els tres partits de la dreta posen el crit al cel i diuen que el castellà pateix una mena de “persecució” i d’atac a la “llibertat” dels seus parlants. Hi ha qualcú que es cregui que el castellà no és avui dia una llengua clarament majoritària en el món dels joves, els futurs parlants? Perquè, per exemple, quina és l’oferta en català que tenen plataformes com Netflix, Movistar+ o Disney+; amb un públic format en la seva gran majoria per gent jove?

Per cert, aquests partits tan gelosos de la custòdia del castellà, saben que a Madrid hi ha un bon grapat de col·legis bilingües que ofereixen només 2 hores d’espanyol a la setmana i la resta en anglès? I d’això no en diuen res?

Les altres dues passes que s’han donat són d’àmbit autonòmic. La primera té a veure amb l’anunci de la posada en marxa, en les dates properes, de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics; un compromís dels acords de Govern de l’Executiu autonòmic. N’hi ha prou en fer un cop d’ull a alguns diaris per veure que el nombre d’agressions que rebem pel fet de ser catalanoparlants no s’atura de créixer. 

La darrera passa donada té a veure, novament, amb el món de l’educació; concretament amb la llei d’educació autonòmica que el conseller March vol aprovar l’any 2021. El nou esborrany abandona l’ambigüitat del primer i parla d’una manera explícita del “blindatge” del Decret de Mínims a l’hora d’elaborar els projectes lingüístics. Ras i curt això vol dir que el català s’ha d’utilitzar com a mínim el 50% de l’horari escolar. I que si hi ha acord de la comunitat educativa, aquest percentatge podrà ser superior; donada la clara situació de desavantatge que pateix en molts espais de l’àmbit social.

Tres passes més, costoses i complicades, en el tortuós camí d’una llengua que malgrat tots els entrebancs tira endavant, amb el cap alt i la dignitat ferma; i que ens té a nosaltres, els seus parlants, com a principals aliats.