António Costa tornarà a governar Portugal, després d’haver guanyat amb un 36% dels vots les eleccions legislatives, però haurà de tornar a pactar a la seva esquerra, com ja ha succeït en els darrers quatre anys. 

El govern progressista de Portugal ha estat una bona experiència de cohabitació de les esquerres, on tot i no haver entrat al govern, el Bloco d’esquerres i el Partit Comunista coaligat amb Els Verds varen pactar un programa de contenció de l’austericidi que ha pogut torejar amb les imposicions de la UE en matèria econòmica i social. No obstant, cansat d’haver de retre comptes davant el Parlament i els socis, Costa desitjava la majoria absoluta, una quimera que és ja gairebé impossible no sols a Espanya, sinó al conjunt d’Europa.

La mala notícia és la irrupció (tot i que testimonial, amb un diputat) de l’extrema dreta per primera vegada al Parlament portuguès, i una participació de només el 45% de la població, un símptoma del desencís de la ciutadania lusitana cap a la política.

Pedro Sànchez i el proper comissari europeu Josep Borrell ja han felicitat António Costa, en la que han qualificat com una victòria històrica «de la socialdemocràcia». No fos cosa que haguessin d’incloure en la felicitació a qui ha fet possible no sols el govern socialista a Portugal en la darrera etapa, sinó sobretot a qui ha fet possible que es governàs amb polítiques d’esquerres. I és que a Portugal, com a Espanya, o hi ha acord entre les esqueres plurals, o no hi ha govern.