L’operació de la Casa Reial per mascarar les vacances reials amb una agenda social i de visites institucionals sense precedents per tal de compensar el desprestigi de la monarquia no ha tengut èxit. De fet, Felip VI ha estat rebut amb protestes antimonàrquiques arreu de les Illes, tant a Mallorca com Menorca, i finalment avui, també ho serà a Eivissa, on diferents col·lectius d’esquerres han aprovat el manifest Eivissa no té rei. Més enllà de les Illes, MÉS per Mallorca ha fet pinya amb el BNG, ERC i Adelante Andalucía amb la campanya #JoInjurioLaCorona, per tal de denunciar la repressió patida pels ciutadans i col·lectius que denuncien la corrupció de la institució monàrquica, i com s’està coartant la llibertat d’expressió al respecte.

I és que d’ençà de la fugida de Joan Carles a l’estranger acorralat per la corrupció, els poders fàctics de l’Estat s’esforcen per tancar files entorn a Felip VI mirant de deslligar-lo de la figura del seu pare, alhora que lloen el paper institucional de l’emèrit en una transició política tanmateix marcada per la seva designació com a successor de Franco. Un dels episodis més lamentables de tot plegat el representa també el paper que hi està jugant el govern del PSOE i Unidas Podemos, on per als morats ha de ser ben mala de pair l’actitud d’un Pedro Sánchez que és capaç de defensar que els socialistes són republicans però que la monarquia no es toca perquè com recorden des de les dretes, és la clau de volta de la Constitució i sobretot, de la unitat d’Espanya.

De fet, l’executiu central a través de la delegació de Govern ha procurat en tots els llocs on hi havia protestes republicanes convocades, que els cossos i forces de seguretat facilitassin les concentracions no autoritzades de defensors de la monarquia, mentre posaven tots els entrebancs als antimonàrquics -sempre molt majoritaris- perquè s’hi acostassin allò més mínim. La majoria de mitjans de comunicació, i en especial els mitjans d’abast estatal, també han acompanyat l’operació, fent veure talment el No-Do, que la família reial és ben rebuda per allà on passa, tot ignorant les protestes.

Com bé recordava fa uns dies el director de l’AraBalears, Enric Borràs, de poc ha servit que Francina Armengol i Catalina Cladera s’hagin limitat a lloar el paper de la família reial en oferir una imatge de «normalitat» enmig d’una pandèmia de la qual no hem sortit, perquè tanmateix les decisions a Alemanya i altres països no es prenen en funció del (des)prestigi d’una institució anacrònica als ulls de qualsevol democràcia avançada.

De la mateixa forma que de poc serveix lamentar-se davant el monarca de com ens afecta l’atur i la pobresa, si no es fan gestos valents per canviar el model econòmic i a la vegada, exigir al govern de l’Estat que actuï d’acord amb una realitat més que sagnant: que les Illes som el territori pitjor parat amb la crisi del coronavirus, i que molts illencs no tenen ni què menjar mentre els Borbons tornen a ser d’esbarjo en el seu palau mallorquí. Que pagam entre totes.