Sis mesos de guerra a Ucraïna

Sis mesos de guerra a Ucraïna
imatge: APNews
imatge: APNews

Han passat sis mesos d'ençà que Putin decidís envair Ucraïna i sembrar aquest país de mort i misèria, sis mesos que han canviat el món en no poques coses i que tindrà conseqüències nefastes per  a tota la humanitat.  

És evident que no és l’única guerra existent avui en dia. El món està ple de guerres, al qual més mortífera i perniciosa per bona part dels ciutadans.

¿Com és possible que mentre moren milions de persones, molts infants, de fam, de malalties curables o per no tenir aliments ni aigua suficient per viure, una part de la humanitat es dediqui a matar-se els uns als altres? 

¿Com és possible que mentre queda cada cop més clar que les conseqüències del canvi climàtic seran nefastes pel futur de la humanitat a mitjà termini, una part molt important de les dones i els homes més poderosos de la terra es dediquin a perfilar estratègies de com matar millor i més ràpid «als seus enemics”?

¿Com és possible que mentre milions de nines i dones al món son víctimes de la més brutal explotació sexual siguin milions les persones que continuen pensant que és més important prendre partit a una guerra que organitzar la lluita contra el patriarcat?

Podríem respondre a aquestes tres preguntes i a moltes altres que ens podríem fer, dient  que vivim a un món de bojos, a un món totalment irracional i tindríem raó. Però ens equivocaríem si ens conforméssim amb aquesta resposta. 

Cal aprofundir molt més. Per què si bé és cert que basta mirar els “telediarios” per constatar que són milions les persones que sofreixen, pateixen i moren per mor de les guerres, les malalties curables o l’explotació sexual, no és menys veritat que hi ha una minoria que viu molt bé que cada cop és menys minoria i cada cop viu millor. Basta passejar-se per alguns clubs nàutics i admirar alguns iots o visitar la part de Son Sant Joan destinada als jets privats o llegir determinades revistes dites “del cor” per veure com viuen alguns dels habitants d’aquest “món irracional”. 

Em podríeu dir que no tots els multimilionaris són responsables de les aberracions que hem comentat al principi d’aquest article i tindríeu raó. Per suposat n’hi ha que són excel·lents persones. No serè jo qui m’atreveixi a criticar a una persona que li ha tocat “l’euromillones” i els vol gaudir de la manera que consideri millor, o una ment empresarial privilegiada que ha tingut la capacitat de posar en marxa una indústria, per exemple de fer gelats i a més de fer feliços a molts de nines i nins al món s’ha fet multimilionari.

Però no em podreu negar que dins aquest món de persones que viatgen en jet o iots de més de vint metres n’hi ha molts que formen part dels lobbys de la indústria armamentista o de la prostitució o altres formes d’explotació sexual o que alimenten les guerres amb el seu petroli o que les conseqüències dels seus beneficis multimilionaris comporten la brutal explotació de milions de persones a la indústria tèxtil o a l’extracció de productes altament contaminants......

Us aconsellaria que us responguéssiu a una pregunta. Si poguéssim eliminar per decret d’aquest món la indústria armamentista, la prostitució, el tràfic de persones, la comercialització de les drogues, les indústries contaminants i que impulsen el canvi climàtic, quants de multimilionaris quedarien?

Però tornem enrere. Les guerres no existirien sense indústria armamentista, però aquesta tampoc existiria sense guerres. Per tant no vivim a un món irracional sinó que vivim a un món que ha decidit prioritzar els beneficis d’uns pocs per damunt els interessos comunitaris de la majoria. A això alguns li diem “capitalisme”.

I bona part de tot això, que m’he decidit a escriure a aquest primer article meu per illaglobal.com després de l’estiu, explica perquè fa sis mesos que hi ha guerra a Ucraïna. Sé que alguns ho consideraran simplista i alguns, fins i tot demagògic, però això és el que jo penso.

Per què és obvi que la invasió d’Ucraïna és un acte criminal que respon a una ideologia imperialista que somia en ressuscitar l’imperi zarista. I és obvi que a una actitud com aquesta se li ha de donar una contundent resposta.

Però em voldreu fer creure que la lògica resposta passa per ressuscitar la guerra freda?. Enfortir l’OTAN i aixecar els pressuposts militars a tots els països que la componen. Tornar  a convertir l’OTAN amb els bons, els demòcrates enfront dels altres, els dolents, els totalitaris. És igual si al costat de l’OTAN hi ha Turquia i se cerca l’aliança de determinats països àrabs molt poc demòcrates i a l’altre cantó hi ha Sud-àfrica o alguns països de Sud-amèrica. 

Debilitar fins a extrems insospitats l’ONU i deixar un altre cop a la Unió Europea com escolanet dels EUA.

De veritat la resposta més racional demana bloquejar el gas de Rússia, a costa d’enfonsar l’economia europea i molt especialment l’Alemanya? O incorporar a Finlàndia i Suècia a l’OTAN a canvi de negar l’asil als kurds? Alguns ja han estat deportats a Turquia.

I sobretot com pot ser que des de l’àmbit europeu en sis mesos no s’hagi fet ni menció de cap proposta de sortida negociada del conflicte, excepte alguna gesticulació del  president Macron.

Per cert, si les propostes de negociació han de sortir de l’encarregat de les polítiques exteriors europees, el “gran espanyol” Josep Borrell estem arreglats.

Per mi aquests sis mesos es resumeixen en la cimera de l’OTAN a Madrid. A qualsevol persona mínimament d’esquerres li hauria de fer mal al cor l’escenificació de part de l’esquerra europea i pràcticament tota la socialdemocràcia acotant el cap davant “el líder del món lliure”, els EUA.

Comentaris
Sis mesos de guerra a Ucraïna