Qualque cosa pasas quan més de 20.000 persones surten al carrer convocades per un petit grup de gent intrèpida, el Banc del Temps de Sencelles, baix el lema “Mallorca no està en venda”. Si bé el motiu inicial de la protesta era el malestar per la impossibilitat per a bona part de la població d’accedir a un habitatge, a la protesta es varen mesclar com era d’esperar proclames contra un turisme de masses que alimenta l’especulació immobiliària.

Lemes històrics com “Qui estima Mallorca no la destrueix” es varen combinar amb altres més improvisats i carregats d’humor crític, com “Miris on miris, tot són guiris”. Tot, això sí, ben adobat d’altres que provenen de les lluites històriques de la PAH i Stop Desnonaments, com “sense sostre no hi ha futur”, o “ni gent sense cases, ni cases sense gent”. Els manifestants aplaudiren la performance d’una parella de joves on l’estrangera rica propietària d’una gran immobiliària duia fermat del coll amb una cadena un pagès vestit a l’ampla, tota una metàfora del que representava, també, la mobilització d’ahir.

A vint-i-quatre hores de l’esfondrament del ‘Medusa Beach’ amb quatre morts i un bon grapat de ferits, un negoci reformat il·legalment però en funcionament, el Govern de Prohens (PP) aprovava un decret “omnibus” que amb l’excusa d’agilitzar tràmits administratius suprimeix la Comissió Balear de Medi Ambient, planteja legalitzar obres il·legals arreu i obre la porta a què les llicències d’obra, com ja va anunciar Cort, puguin ser gestionades per empreses privades. Més del mateix, o pitjor.

Després de la mobilització massiva d’ahir l’executiu autonòmic no es podrà instal·lar en el postureig que va voler vendre dimecres amb l’anunci d’un Pla de Sostenibilitat obert a la participació ciutadana mentre amb l’altra mà alimenta encara més l’especulació: la societat civil mereix respecte i que se l’escolti, no que se la utilitzi. Cal que Prohens prengui nota que a menys d’un any de la seva arribada al poder i amb pocs dies de diferència, hem assistit a dues de les mobilitzacions socials més exitoses des de l’època de José Ramón Bauzá, la d'ahir i la de l'OCB.

A la convocatòria del Banc de Temps de Sencelles s’hi varen sumar organitzacions diverses, des del GOB als sindicats, conscients que les diferents lluites no poden romandre al marge del principal problema de la gent treballadora d’aquestes illes que és l’habitatge, sotmès a les dinàmiques especuladores i extractives, sense escrúpols, del tàndem turístico-immobiliari. De fet, des de la plataforma ‘Menys turisme, més vida’ que va organitzar l’assemblea de Sineu fa uns dies, s’hi va convidar a participar a la manifestació, i conviden els illencs a continuar organitzant col·lectivament la lluita. A Eivissa, un milenar de persones s’havien manifestat el divendres.

Ja no es pot tensar més la corda, i l’energia de la gran manifestació d’ahir recordava el lema del nou sindicalisme nord-americà, ‘Eat the rich’, “Menja’t els rics”. Una frase atribuïda al filòsof Jean Jacques Rousseau, qui va dir que quan el poble no tengui res per menjar, s’haurà de menjar els rics.