Punxades: terrorisme masclista, també a casa nostra
Tot i la bona notícia de l’aprovació fa uns dies, amb la represa del curs polític al Congrés, de la Llei del “només sí és sí” -un altre triomf del moviment feminista-, és important no oblidar ni menystenir la nova amenaça que suposen les punxades patides per dones a discoteques i esdeveniments massius com concerts o verbenes, també en el cas de Mallorca.
La seva reiteració demostra que no són un fet aïllat, per molt que una part dels homes, potser els mateixos que quan es critica el masclisme es fan les víctimes dient allò de ‘Not all men’, que no tots els homes són iguals. Doncs no, no tots els homes són iguals, però la cultura patriarcal és ben present, i les seves múltiples expresions de violència masclista es renoven, com en el cas de les punxades, i n’hi ha que les minimitzen, com sembla que n’hi ha que també les justifiquen.
I és que darrere del fenomen, que per altra banda pot suposar un risc per a la salut pública -tant pels efectes de les substàncies lligades a l’anomenada submissió química, com altres que puguin causar qualsevol reacció negativa del cos que la pateixi, o la transmissió de malalties-, hi ha els vengadors antifeministes, homes que es senten o es fan les víctimes de l’empoderament feminista, perquè no poden suportar que una dona tengui els mateixos drets que ells, o simplement que una dona els hi digui “no”. I a més, estan organitzats. El moviment feminista ha denunciat que la simultanietat de les punxades a diferens indrets, tant a l’Estat espanyol com a altres latituds, dibuixa un modus operandi emparat per grupúsculs masclistes a les xarxes socials, que es dediquen a vessar odi cap a les dones per tots els costats.
Dins la fauna masclista i misògina darrere les punxades hi ha els anomenats ‘incels’ (involuntarily celibates), homes frustrats per l’alliberament sexual de les dones, que es consideren víctimes per no poder seguir dominant les dones com es podia fer en un passat encara més patriarcal. Fins i tot l’espai digital que és brou de cultiu del discurs més reaccionari, Forocoches, s’ha vist obligat a tancar aquesta mena de fils per la violència explícita que fomenten contra les dones. Els ‘incels’ són una altra de les cares de l’extremisme de la ultradreta contemporània, amb un discurs que casa perfectament amb les denúncies de partits com VOX quan diuen que la “virilitat” o un determinat model de “feminitat” està en perill. Als Estats Units i Canadà ja s’han produït diversos atemptats terroristes contra dones emparats per aquesta ideologia supremacista.
Com l’extrema dreta marcant amb el seu discurs l’agenda política, i fins i tot negant l’existència de la violència masclista, els promotors de les punxades han aconseguit en ple estiu allò que pretenien: sembrar el terror entre les dones, i fer-les retrocedir en les posicions guanyades en els espais públics i d’oci. Una part dels homes també s’han dedicat aquestes setmanes, ben igual que hi ha negacionistes de la violència masclista, a negar que el fenomen de les punxades siguin una qüestió masclista. Però les punxades, quan es produeixen de forma simultània a diverses ciutats d’arreu, amb la logística que implica per exemple aconseguir les substàncies químiques, xeringues, etc., apunten clarament a un moviment organitzat d’homes. Reaccionari, masclista i misogin.
Com denuncia Nerea Barjola, autora de Microfísica sexista del poder (Virus, 2018), s’ha d’evitar caure en el terror sexual, posar el focus en els agressors i no en les dones i la por que puguin patir, perquè això duria a fer passes enrere: tornar prest, no anar a determinats llocs, no gaudir lliurement del seu temps d’oci ni de l’espai públic. El tractament mediàtic del tema, alarmisme i sensacionalista, n’ha desdibuixat el seu sentit polític, que ha de ser contestat des de l’autodefensa de les dones i el moviment feminista i la solidaritat dels homes.
Lluitem contra el terror, contra el terror de les punxades, contra el terrorisme masclista.