L'Economia Social avança a les Illes Balears

L'Economia Social avança a les Illes Balears
foto: Cadena Ser
foto: Cadena Ser

Una economia que no cerca maximitzar el benefici privat, sinó que té com un dels seus reptes principals contribuir a acabar amb la pobresa estructural a les Illes Balears. Així va definir ahir Jordi López, secretari tècnic de REAS, la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària, el model econòmic que des de REAS-Balears i les entitats que la componen, defensen. I el defensen dia rere dia, des dels projectes de recuperació de residus de la fundació Deixalles, al moviment Slow Food, el comerç just de S’Altra Senalla o la producció audiovisual de Candela Projectes Solidaris, entre molts d’altres.

Tal i com va recordar fa uns dies a Palma Eloi Serrano, director de la càtedra d’Economia Social-Tecnocampus de la Universitat Pompeu Fabra, a un acte organitzat per les fundacions Darder-Mascaró, l’economia social no cerca el benefici capitalista, però ha de ser viable. I les iniciatives socials i empresarials de REAS ho són, i la Memòria presentada ahir corresponent a l’exercici de 2018 facturen més de 23 milions d’euros, i mouen un teixit social i de voluntariat de més de 2.000 persones, de les quals prop de 800 són contractades. És a dir, que l’economia social genera llocs de feina, llocs de feina dignes, i a més ho fa a sectors com la cura del medi ambient i les persones, que no són precisament el leitmotiv de l’economia convencional.

Cal recordar que parlam només de les entitats associades a REAS, perquè aquesta xifra si es compten les cooperatives, societats laborals, o altres entitats del tercer sector agrupades entorn a l’Associació Mercat Social, es multiplicaria. Però encara és enfora d’assolir l’objectiu d’arribar al 5% del PIB en 5 anys que s’ha marcat el Pla Director de l’Economia Social de les Illes Balears 2018-2022, ja que es parteix d’un magre però significatiu 1,8%, sobretot si el comparam amb el 6% de Catalunya.

Apostar per les empreses d’inserció, que són una de les fórmules que més ha despuntat en els darrers temps, ampliar el camp d’acció de l’economia social anant més enllà dels sectors «tradicionals» amb els quals s’identifica aquesta (la inserció social), cercar l’acompanyament de les finances ètiques per accedir al crèdit d’aquest tipus d’iniciatives, són algunes de les vies de treball que cal reforçar. Però sobretot, és imprescindible la implicació de les administracions, a tots els nivells: no es poden mantenir discursos públics de «canvi de model» econòmic i no apostar clarament per l’economia social, com per exemple a través de les clàusules socials i mediambientals, i afavorint la contractació d'empreses i entitats del tercer sector que són molt més responsables amb les persones i el medi ambient que no les multinacionals que cada vegada freqüenten i concentren més les concessions públiques, sense aportar-hi cap valor afegit.

S’ha de canviar la visó immediatista dels polítics pel que fa a l’economia, i tenir cada vegada més present una Economia Social que ben segur ha de ser un dels puntals d’un canvi de model de desenvolupament que encara està per venir, just, sostenible i solidari.

 

Podeu descarregar-vos la memòria 2018 de REAS aquí:

MEMÒRIA DE REAS-ILLES BALEARS 2018 

 

comentaris
L'Economia Social avança a les Illes Balears