Entrevista a l'activista menorquí Antonio Casero

Entrevista a l'activista menorquí Antonio Casero
Antonio Casero 1
Antonio Casero 1

Antonio Casero (1943-) és sense cap mena de dubtes un dels personatges més importants de la històrica recent de Maó. Andalús , vingué a Menorca després de fer el servei militar a l’illa a treballar. Des d’aquí , entrà en contacte amb el moviment obrer fins a entrar dins el PCE , des d’on participaria de forma activa en la vida política i social de Menorca  tant com a activista en diversos moviments (GOB, CCOO entre altres) com en el seu període com a regidor (1979-1983). 

Com va ser la seva infància?

La meva infància tan dura com la immensa majoria dels vençuts, veient misèria, gana i tristesa a tot l'entorn del meu poble .

Com era l'entorn ideològic de la seva família? La seva família estava connectada a cap agrupació política abans, durant i després de la guerra?

No es parlava de res de les coses que passava, era el silenci i la por el que dominava el panorama. La meva família, una part eren republicans del partit d'Azaña, i l'altra, de la dreta de Gil Robles. Hi havia un silenci total, que no es parlava de l'afusellament d'un oncle per la tropa de Queipo de Llanos a l'Arahal, ni de la repressió dels feixistes a la família.

Va rebre educació? Si és així, va anar a una escola pública o privada?

Vaig anar a tota mena d'escoles, canviava quan em donava la gana, mai em van dir res, totes eren iguals, no hi havia diferència de res, totes exercitaven les bufetades i la regla a mà. Tot se centrava a memoritzar les taules de multiplicar i cantar els noms històrics dels reis d'Espanya, o cantar les cançons de la Falange.

Com fou la seva adolescència?

La meva adolescència va ser bona en poder ingressar a l'internat dels salesians durant cinc anys, per mi van ser una gran sortida, ja que als anys cinquanta només hi havia dues sortides per als joves de món agrari: ser guàrdia civil o estudiar per cura. vaig decidir per salesians, i podria haver estat un altre. El meu objectiu era sortir del camp. Ho vaig aconseguir.

Va fer el servei militar? Vostè va conèixer a qui que fos objector de consciència?

Vaig fer el servei militar a Menorca. Vaig conèixer un jove valencià que es va negar vestir l'uniforme de soldat ni participar en els exercicis de formació, el van arrestar i en aquells mesos d'espera per ser jutjat, el caporal primer Manuel Linares es va fer objector de consciència i va acceptar formar part dels Testimonis de Jehovà

Quina va ser la primera impressió que va tenir sobre Menorca?

La meva primera impressió va ser un descobriment de moltes coses, per una banda, la quantitat de colors als vestits i dels carrers, molts comerços, i, per altra banda, la quantitat de militars i tota mena de gent uniformades, que em cridava l'atenció veure la gent bevent tant alcohol i borratxos. Una ciutat molt viva i amb moltes ofertes per a l'oci i els vicis. Una gran diferència entre la terra que vaig deixar i el que vaig descobrir.

Com va viure el franquisme a Andalusia i com va viure aquí a Menorca?

El franquisme a Andalusia s'assentava al caciquisme i als terratinents amb el suport d'una Església catòlica molt folklòrica, i a Menorca el franquisme estava molt visible tant a l'Església catòlica com amb la força de militars i de gent de Moviment Nacional movien en món de corrupció i en els grans privilegis de recordar cada dia que eren els vencedors.

Com i quins foren els seus primers contactes amb el socialisme? I amb el catalanisme?

Del socialisme no se'n sabia res, ningú feia el més mínim esforç per difondre aquesta cultura i ideologia. El catalanisme que vaig conèixer aquells anys eren de gent relacionada amb el PSUC i de l'entorn de cristians antifranquistes.

Com a emigrant i treballador, va patir vostè mai cap mena de discriminació a Menorca?   

En aquells anys no vaig veure ni vaig sentir cap discriminació, i més quan eren els immigrants els treballadors que es van posar al capdavant en les lluites obreres i en totes les reivindicacions socials i política. No es pot parlar de la història moderna sense aquest reconeixement.  

Com va i quan va conèixer a nen Josep Castell? Quina fou l’experiència dins el catolicisme social?

Josep Castell va comprendre el que era la classe obrera i va optar per aquest compromís que va animar molts joves a conèixer les mobilitzacions que es donaven a tot Espanya per prendre consciència de classe i organitzar-se, però la seva mort prematura no va veure germinar les llavors.

Com es va formar vostè al marxisme?

Per mi la filosofia marxista no es tractava de conèixer els textos i dedicar hores i més hores a debatre i escalfar-se al capdavant per veure qui més sabia. Des de la meva opció de classes vaig entendre que les coses es canviaven, es transformaven i es conquerien amb una força de la classe obrera organitzada i del món de la cultura. La meva formació és autodidacta, que em va enriquir escoltant intel·lectuals i llegint la història del moviment obrer mundial i més tard d'Espanya.

Quan va entrar vostè al PCE?

Feia anys que coneixia comunistes de Menorca, Mallorca i de Catalunya, amb tots vaig mantenir molt bones relacions, però va ser l'agost del 1973 quan vaig demanar juntament amb Miquel Vanrell i Matilde Gomila l'ingrés al PCE.

Com va viure la mort de Carrero Blanco? I la de Puig Antich?

La mort de Carrero Blanco va ser una sorpresa, no m'ho podia imaginar aquest gran acte, que amb tot el drama que va representar, va facilitar el camí perquè el franquisme comencés a mostrar les seves febleses i veure que tenia caducitat.

La mort de Puig Antich va ser un intent del franquisme a demostrar que podien continuar executant amb les normes més dures que sabien exercitar per mantenir-se al poder. Ho sentim i ens indignem.

Va patir represàlies al franquisme?

Represàlies no vaig tenir, em van citar dues vegades al jutjat per associació il·lícita i per activitats il·legals, i el Jutge després de prestar declaració a totes les seves preguntes i una molt clara si era membre del PCE, li vaig dir clarament que si , i que lluitava per les llibertats. Me'n vaig anar i no em van molestar. Altres vegades, em van detenir unes hores per repartir obertament el Món obrer, i una altra a les festes de Maó. Tenia molt clar a guanyar espais de llibertat sense por.

Quina actitud tenia el Partit a Menorca sobre la qüestió nacional i l'autodeterminació?

Llegint el Manifest Programa quedava molt clar que defeníem un Estat Federal amb el dret d'autodeterminació per a les nacionalitats i de l'autonomia per a les regions. No teníem cap problema a assumir-ho i a defensar-ho, així ho vam anar exposant i defensant-ho a la Junta Democràtica i Assemblea Democràtica de Menorca, i vam ser els que vam començar a organitzar actes públics amb altra gent de diverses cultures per parlar de l'autonomia i democràcia. Comptem amb el suport d'intel·lectuals de Catalunya i Mallorca als cicles de conferència d'Obra Cultural Balear de Menorca. Els comunistes menorquins vam ser els que vam aportar “el fet específic de Menorca”, ja que fins aleshores ningú no s'havia atrevit a desenvolupar el que era Menorca en aquest procés de transició on es reivindicava Llibertat, Amnistia i Autonomia. En tots aquells anys de clandestinitat i de franquisme no hi havia cap organització política a Menorca que difonguessin i reivindiquessin l'autonomia ni el fet específic territorial. El PCE ho reivindicava públicament en tots els actes i als seus mitjans de propaganda i informació, i vam aconseguir que tant el món de treball com de la cultura ho fossin assumint políticament. Hi havia por d'una banda, i de l'altra, no assumien que les organitzacions polítiques eren les millors eines per aconseguir els canvis.

Hi havia relacions directes entre el PC de Menorca i el PSUC?

Relació orgànica ( oficialment) amb el PSUC no la teníem, el que hi havia era una gran relació d'amistat amb intel·lectuals, professionals del món universitari, editorial, mitjans de comunicació i del sindicalisme, que ens permet poder assistir als seus congressos, festes i actes del PSUC com convidats. Ens van ajudar molt i sempre vam comptar amb la presència de professionals reconeguts per abordar les alternatives en sanitat, educació, urbanisme, ajuntaments democràtics, serveis públics i qualsevol dels temes importants relacionats amb el procés constituent cm amb l'autonomia. La nostra referència cultural era el PSUC.

 Ha conegut mai vostè cap persona de la Falange aquí a Menorca?

Si, he conegut destacats falangistes i autèntics feixistes que van tenir un alt protagonisme en els primers anys del feixisme i de la dictadura franquista. Alguns es van fer amb un gran patrimoni i molts altres ocupant càrrecs molt ben remunerats als ajuntaments, empreses públiques i en càrrecs al Moviment Nacional. Després van fer grans canvis per tapar aquell passat de repressió i xivatades (denuncies) per treure de mig funcionari que havien mostrat la seva simpatia per la república.

Teniu relació amb el PSAN? Hi havia algun membre present a Menorca a les Illes amb qui tingués correspondència regular?

Sí, vaig mantenir una relació amb el PSAN a través de Jordi Altarriba que era la persona que ens visitava i que ens va estar ajudant en moltes de les activitats que fèiem, des de 1971 fins a finals de 1973, i especialment a la campanya en defensa de l'Albufera de Grau. Un dels meus millors amics que sempre agrairé el vostre compromís i la vostra amistat.

Va conèixer a la Francisca Bosch? I cap membre de l'esquerra de la generació de la república i de la guerra civil?

Vaig conèixer Francisca Bosch a la tardor de 1971 i vaig tenir molt bona impressió, també en gent que es van anar reunint amb elles durant les seves freqüents visites que feia a Menorca. Considero que el seu compromís polític va ser molt important. i que per comprendre aquest període de la dictadura, és més que necessari recuperar i reconèixer-ne les aportacions. Vaig conèixer i vaig mantenir molt bones relacions amb comunistes, anarquistes, socialistes , republicans, militars i exiliats menorquins .

A Menorca es van formar organismes unitaris antifranquistes, com ara la Mesa o la Junta Democràtica o l'Assemblea Democràtica de Menorca? Em podria donar detalls sobre això?

A la tardor del 1971 hi va haver un intent amb diverses reunions d'organitzar la Taula Democràtica , com s'intentava en altres territoris, que aquí anomenàvem de santa Teresina, que celebràvem a la sagristia de la parròquia del Carme el dia d'aquesta santa. No va prosperar. Hi va haver altres intents. Diversos menorquins vam ser convidats per Francisca Bosch a les reunions preparatives de la Taula de Mallorca. El 26 de gener de 1975 es va constituir la Junta Democràtica de Menorca a la parròquia de Fornells amb la participació del PCE, CCOO, Independents , grup de republicans i socialistes, que mesos més tard es constitueixen al Moviment Socialista de Menorca , cristians com a independents del Moviment Cristians per al Socialisme. La primera vegada que s'organitza una força unitària que es coordina amb Mallorca i Eivissa, el Dr. Manuel Mora és el que visita i informa de les decisions polítiques d'Espanya i Internacional. Els independents republicans i socialistes s'organitzen i compten amb el suport de Dr. Mora que fa participar aquest grup de menorquins en reunions estatals. S'assumeix les reivindicacions: llibertat, Amnistia i Autonomia amb el fet específic de Menorca.

El 2 de febrer de 1976, després d'unes setmanes de debats del PCE amb el Moviment Socialista de Menorca, ja amb organització a tota illa, CCOO, grups independents de Sant Lluís, Es Castell, Ciutadella, Es Mercadal i Ferreries s'arriba a un acord de constituir l'Assemblea Democràtica de Menorca, seguint la línia de Catalunya, i que era un canvi de nom per ampliar més la participació, però els punts eren els mateixos que totes les forces unitàries de l'Estat. Al març es van anar unint altres forces polítiques i sindicals, com la constitució dels grups de cada població.

Hi havia altres organitzacions d’esquerra a Menorca com el PTE, el Partit Carlí, els anarquistes etc?

Aquells mesos de 1976 estaven presents a l'illa el Partit Comunista d'Unificació, amb una força important que s'uneixen al Partit del Treball d'Espanya, que no tenia res de militància a l'illa, només una parella a Es Castell, però d'una gran habilitat que es van fer amb tota l’organització. A la zona de Ciutadella i Ferreries hi havia els d'OICE, amb una presència al món del treball amb gent molt preparada. Els vells anarquistes participaven en el MSM, no estaven organitzats. Al maig demana adherir-se a l'ADM un grup d'independents que es manifesten com a “federalista”. A la dreta hi havia els membres de la Democràcia Cristiana, que no es van adherir per la presència del PCE, però sense importància en la vida política.

A Menorca, si no hi vaig malament, hi va haver un moviment del cristianisme progressista. Sabeu de quin cas proper?

Hi havia un gran grup de cristians progressistes, socialistes, federalistes, anarquistes, comunistes i independents entorn de Josep Segui Mercadal, que era membre d'equip del Carme i que va participar activament a la Junta Democràtica i a l'Assemblea Democràtica de Menorca, i més tard alguns d'aquests cristians van participar al PCE, PSOE, MSM. CCOO, UGT

Com recorda el referèndum per la Llei de Reforma Política de 1976? L'esquerra antifranquista demanava l'abstenció, es va fer alguna mena de campanya a Menorca?

Es van repartir octavetes i va haver-hi manifestos demanant l'abstenció, però la cosa ja estava més que decidida que hi hauria canvis, acceptant la reforma i no la ruptura.

Quines foren les passes prèvies per a la conformació del Pacte de Toro? Quina era la seva relació amb els membres constituents d'aquell grup?

Després de les eleccions de juny del 1977 i veient els resultats i la gran força del carrer es veia clar que havíem d'anar a un procés constituent, i quedaria assumit per totes les forces polítiques de l'Estat, excepte la dreta de Fraga , reconeixeria la pluralitat del territori i les seves cultures. Ho teníem clar, i el Pacte del Toro va ser un acte unitari per ser escoltat. Sí, hi vaig participar.

Com recorda la campanya electoral de juny del 1977?

Una campanya que va crear una gran expectació i molta participació. Els comunistes ens mobilitzem amb molts actes per donar a conèixer el nostre programa.

Quin record te de la legalització del PCE, l'abril del 1977?

La legalització va ser un gran esdeveniment i una gran alegria, ho sabíem que aconseguiríem perquè guanyàvem presència al carrer, i no hi hauria democràcia sense la força més important en la lluita contra la dictadura.

Recorda el referèndum constitucional del 1978?

Participem amb molts actes a la campanya de referèndum demanant el SI, i defensant la Constitució per avançar cap a la política d'un Estat Plurinacional, multicultural i amb el reconeixement a les nacionalitats i regions en el seu procés autonòmic. Sempre vam ser clar i transparent.

Quines relacions tenia el PC amb la resta d’organitzacions polítiques de l’illa?

Teníem molt bones relacions amb MSM i respectuoses amb les altres forces polítiques, que acabaven de sortir i desitjaven a la desesperada una presència pública, i després de forces donaven a entendre que el PCE s'havia rebutjat i pactat amb el capitalisme. El PTE la seva obsessió era el PCE.

Com es va desenvolupar des de la seva perspectiva la campanya de defensa de l’Albufera?

La campanya de l'Albufera des Grau es va iniciar des de l'OCB-Menorca, que va connectar amb professionals dels mitjans de la península, estrangers i de Mallorca per defensar aquesta zona de gran interès ecològic i paisatgístic. El pes de tota la mobilització i amb totes les connexions en aquesta gran campanya va recaure a Miquel Vanrell i a la meva persona, sense aquest gran compromís i coneixent a quantitat d'interessos que es movien, tant a Menorca com a l'estranger, no s'hauria aconseguit aquest gran patrimoni de Menorca que ara molts defensen. Tinc tota la documentació d'aquesta història i és el moment de fer conèixer les grans dificultats i les conseqüències que alguns patim en aquesta campanya. El grup de joves de l'entorn de Pere Prats va fer un gran treball de camp.

Com va ser la seva relació amb CCOO?

Les meves relacions amb CCOO sempre han estat de suport i de col·laboració per assentar-se a l'illa i ser present a moltes empreses. Sent un moviment soci polític participaven en les plataformes unitàries i als moviments de veïns. També vaig mantenir bones relacions amb UGT, CNT i USO.

Quin va ser el seu paper a la constitució d'aquest grup a Menorca?

El GOB de Menorca es constitueix com a col·lectiu el juny de 1977, i als seus inicis vaig ajudar a la seva implantació a Menorca, com comenta Paco Mercadal, un dels joves que promouen l'associació. El GOB avui dia s’ha convertit en un referent de l’ecologisme balear. Vaig ser soci durant molts anys, després vaig decidir donar-me de baixa en veure com es convertia en una empresa on se'n refugiaven alguns com a professionals i funcionaris.

Com va veure vostè en el procés de normalització lingüística?

Vaig veure el procés de normalització com un gran avenç, que Joan López Casasnovas va ser el gran promotor i gestor de tot aquest procés.

A quin sector se situava quan es trencarà el PCE?

En aquells moments em trobava més proper a Ignasi Ribas, Catalina Moragues, Victor Planells i altres que defensaven un altre model de partit.

Vostè ha propugnat la formació d’una candidatura d’esquerres unitària? Troba que això és possible?

He defensat i defenso unes candidatures unitàries, però han d'estar coordinades en l'àmbit de l'Estat, ja que les grans reformes i canvis s'han de fer amb una força real, capaç de transformar i gestionar els canvis que donin respostes als problemes que patim . No podem ser ingenus i fer creure a la gent que els canvis que toqui de ple a sistema es podran aconseguir des d'una administració local. Podem gestionar millor i aconseguir millorar l'ambient i els serveis públics, però el sistema té tantes armes que amb un petit esternut cau tots els avenços que una institució ha estat desenvolupant.

Quina és la seva visió respecte a la normalització i la immigració en l'actualitat?

No m'agrada aquesta passivitat per part dels ajuntaments i del Consell de no actuar activament per aconseguir la integració de milers de nens que porten anys a l'illa, que observant-ho bé, un s'adona que hi ha dues o tres comunitats que viuen al mateix poble, una d'esquena a les altres. La immigració estarà cada vegada més present i amb més força a la societat menorquina, i les conseqüències es veuran en els propers deu o quinze anys. Cal potenciar la formació professional i buscar mitjans per a una major convivència a través de la participació a les escoles i barris. La natalitat decreix a Menorca, i ningú no s'ha parat a pensar que la falta d'habitatges, les condicions laborals i l'austeritat fa que les parelles s'ho pensin abans de carregar-lo amb un fill.

Quina fou l’experiència a l’ajuntament de Maó i quines accions emprendrà?

La meva experiència va ser interessant, vaig mantenir un alt compromís per posar fi a situacions doloroses en el terreny urbanístic, que es va poder resoldre, però vaig haver de córrer només per sanejar la situació. D'altra banda, vaig aconseguir que es fessin zones de jocs a tots els barris, com Camí de ses Vinyes, Andrea Doria, Tancs del Carme, Avda. Menorca, zona carrer Picasso, Es Freginal, Esplanada, Es Grau. Plantem diversos centenars de arbres en carrers i oferim diversos recintes per a AAVV i altres entitats. Un primer ajuntament amb gent molt predisposada, però no hi havia programes clars, totes les propostes eren molt ambigües i sense el contingut social. Aquí hi ha les actes d'Ajuntament on es pot comprovar les propostes de les comissions informatives, Comissió Permanent i Plens.

Que troba del procés català i dels esdeveniments derivats?

El procés català , tal com estan les coses a Espanya i a Europa, només ho podrem aconseguir amb una alternativa unitària que sigui capaç d'obrir un procés constituent i que mitjançant un referèndum estatal i en cada nacionalitat es decideixi pel model d'Estat . Més aviat o més tard s'aconseguirà, m'agradaria veure'l, però temo que vagi per llarg, però es farà. En aquest país hi ha una pobra idea del que significa federalisme ,i amb actituds ambigua creen una confrontació que provocarà una ruptura amb el model d'Estat actual.

Des de la seva arribada fins al dia d'avui, Menorca ha canviat molt. Em podria dir que és el que més ressaltaria d'aquests canvis?

Els canvis són enormes, hi ha més vida social, més gent formada, menys militars i uniformes, més casaments i soterraments civils, més divorci i joves que avorten i se saben divertir, una extraordinària Sanitat pública, molt bones escoles de guarderies, primàries i secundàries , conservatori i escoles de músiques locals, treballadors que coneixen els seus drets i reivindiquen obertament les seves millores salarials. És a dir, aquells que van morir als anys seixanta i setanta no coneixeria aquesta terra amb llibertat i democràcia. M'encanta Menorca.

Actualment a què es dedica?

Soc un jubilat que ara pago amb la meva escassa pensió no haver-me dedicat amb més temps a resoldre el meu problema. Una pensió de 835 € per a dues persones és dur, però soc el responsable d'haver-me dedicat a altres coses socials i no pensar en mi mateix. És per això que molts avui acudeixen a les llistes per resoldre el seu futur, i observin, posin noms, que no ens equivocarem.

Comentaris
Entrevista a l'activista menorquí Antonio Casero