Ja coneixereu la sentència del Tribunal Suprem, quinze anys de condemna pels cincs violadors que s'autoanomenaven La Manada. Una victòria del Moviment Feminista, no en tingueu cap dubte, una passa endavant en el terreny majoritàriament hostil que és el poder judicial en aquest Estat espanyol.

Una passa endavant, aquesta condemna i l’entrada a la presó immediata, perquè durant anys aquests culpables s’han passejat pels carrers, en espera de la resolució del recurs i amb el seu exemple altres joves han volgut imitar-los. 

Una passa endavant de les feministes que no han deixat de fer costat a l’al·lota que va patir la reiterada violació -no l’abús sexual, cridant ben alt Jo si et crec, germana!A les manifestacions contra les actuacions judicials, i arreu de l’Estat a les mobilitzacions dels 25 de novembre d’aquests anys.

Una passa endavant que encoratja les joves que lluiten per poder sortir amb tranquil·litat a qualsevol hora del dia, les adolescents que diuen No als abusos, a les agressions, a les festes populars multitudinàries.

Una sentència que descriu clarament el patiment de la víctima, la por, la impossibilitat de rebuig davant la força de cinc homes forts que la violaren. Una sentència que treu els colors als altres companys de judicatura que qualificaren d’abús sexual el delicte comès.

Comença l’estiu, etapa de vacances, de festes populars, trobades de joves on la música i l’alcohol semblen que no poden dissociar-se. Una vegada més, recordem campanyes del Consell de Mallorca, de molts Ajuntaments, recordant que NO és NO, Ni una Més, perquè les polítiques d’igualtat des de les institucions són útils si encerten en els objectius. Ni una agressió més, no hi pot haver gatera que ho justifiqui.

Començarà també una nova etapa de governs a les institucions nostres. Nou Govern de les Illes Balears, nou Govern del Consell. L’Institut Balear de la Dona, la direcció insular d’Igualtat han de ser reforçades, en recursos econòmics i humans per avançar i continuar la tasca dels governs d’esquerres. 

La paritat en els nomenaments dels màxims responsables de les Conselleries d’ambdues institucions no ha de quedar en el primer àmbit. També hi ha d’haver paritat en els càrrecs de direccions generals, de secretaries generals, de gerències d’empreses públiques, de consorcis...

Perquè el compromís en la igualtat dels responsables d’esquerres s’ha de fer evident, no només en la paritat també en les polítiques transversals de totes les institucions. Polítiques en perspectiva de gènere a tots els àmbits de gestió pública.

Són passes necessàries, imprescindibles, per continuar avançant en la igualtat real, no podem permetre’ns el luxe de perdre la intel·ligència, la formació, el bon fer de dones suficientment preparades, tant o més que els homes.